Els tres poders:Capítol (II)

El noi que l'hi havia dit jove, era de la seva edat, com s'entenia això. I a més, en quin embolic s'havia ficat? Ell no havia fet res.Mentres a en Rivor li passaven aquests pensaments pel cap, l'altre noi, li va dir:

- Noi, acabes de passar la frontera del regne d'en Fracst. A aquestes hores ja se'n deu haver aasabentat, més val que vinguis amb mi. També em busca.

-Però què... no ho entenc.- va dir una mica enfadat en Rivor.

- Ja t'ho explicaré després, ara ens busquen. Anem!-va dir somrient el noi.

En Rivor i aquell noi tant estrany, van corre ben depressa una estona fins que es van cansar. De sobte aquell noi va agafar en Rivor pel braç i va dir-li:

-Per cert, em dic Vaser. Tu com et dius?
- Rivor.-va dir ben depressa.
Després d'allò van seguir molta estona caminant sense dir res, però en Rivor es va cansar i li va exgigir respostes, però en Vaser deia que tot arribaria. Van parar cap a la nit a l'entrada d'un bosc i s'hi van insal·lar. En Vaser va encendre un bon foc per calentar-se.

-Així que et dius Rivor oi?-va dir rient en Vaser.
-Sí, ja t'ho he dit abans. Per cert voldria preguntarte.
-D'acord, ara t'ho explico.-el va tallar en Vaser.
-Mira, acabem de sortir del regne d'en Fracst, ell no pot passar d'aquí, perquè si no tindria problemes amb la Asder, la propietaria d'un Poder.-va dir bastant seriós aquesta vegada.
-Però de quin Poder parles, jo l'únic que vull és tornar a casa. Acabava d'obrir la capsa i...- va dir ràpidament en Rivor.
- D'acord, però no em tallis mentres parlo siusplau.