Els malsons de l'Enric

Un relat de: Josep Maria Panadès López
L’Enric començava a estar realment preocupat. Els seus malsons eren cada cop més freqüents, terribles i tremendament reals i, darrerament, molt repetitius. Somniava que era un zombi, un mort vivent, un d’aquests horribles i fastigosos éssers d’aquelles pel·lícules de terror que tant li agradaven. Això era, sense dubte, culpa de la sèrie de televisió The Walking Dead que veia, des de feia mesos, sense haver-se perdut ni un sol capítol. Però el pitjor de tot era que les sensacions que experimentava en somnis s’estaven traslladant a la seva vida diària.
Des que tenia aquests malsons, les seves apetències i gustos havien sofert un canvi notable: li venia de gust menjar carn crua, quan fins feia ben poc només li agradava ben feta, i les olors que abans li resultaven nauseabundes ara li atreien com si de perfum d’alta cosmètica es tractessin. La seva veu es tornà estranya, com si les cordes vocals emetessin un so d’ultratomba.
En aquestes circumstàncies, decidí sotmetre’s a una revisió mèdica i qui millor que en Genaro, el seu bon amic i endocrinòleg, per fer-li-la, ja que no gosava confessar aquestes anomalies a un desconegut, qui podria titllar-lo, en el millor dels cassos, de llunàtic.
Un cop a la sala d’espera de la consulta d’en Genaro, mentre fingia llegir una revista, hagué de reprimir uns brutals desitjos de llançar-se sobre una dona grassa que no deixava d’observar-lo d’esquitllada. Intuiria les seves inclinacions antinaturals? Però l’Enric es contingué finalment i es comportà amb la major naturalitat possible.
No sabria dir en quin moment va perdre el coneixement. Només recorda que algú colpejava la porta del despatx del seu amic i vàries persones, a l’altra banda, cridaven: doctor, doctor, es troba bé? Va tot bé per aquí dins?
Quan l’Enric marxà de la consulta, havia deixat al seu darrere una llarga reguera de sang i un grapat de cossos mutilats.
Aquella nit fou la primera, des de feia setmanes, que l’Enric no tingué cap malson.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Panadès López

Josep Maria Panadès López

37 Relats

35 Comentaris

12866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1950 i havent estudiat biologia i farmàcia a la Universitat d’aquesta ciutat, he treballat un grapat d’anys a la industria farmacèutica, però no ha estat fins fa poc, quan vaig passar a millor vida, de la laboral a la del jubilat, s’entén, que vaig decidir emprar part del meu temps de lleure a escriure amb un estil que rés té a veure amb el llenguatge burocràtic i tècnic de les instàncies i informes als que tant de temps he dedicat al llarg de la meva vida.
Ara, lliure de tota imposició i condicionants, faig volar la meva imaginació i satisfaig les ganes de contar tota mena d’històries i reflexions posant-les, una a una, dins dels blogs que he creat, en castellà (retales de una vida, cuaderno de bitácora) i en català (en català si us plau).
Escriure en català ha estat un repte autoimposat, el d’escriure en aquesta llengua que tant estimo però que mai vaig poder aprendre a l’escola i que és el meu vehicle quotidià de comunicació verbal. Ara només espero la benevolència dels meus lectors i lectores.