Els crits del meu cos, sóc jo

Les teves mans fortes,
fredes,
casi de gel,
d'home,
m'acaricien.
m' apreten
em sacsegen.


La teva boca,
cova humida,
cova fosca on em pretenc adentrar,
plena de monstres mullats,
llengües, llengües,
jugant.

Em menjo la teva respiració,
el meu cor escala el meu coll,
tinc por de que surti disparat,
ple de passiò,
i et mati,
per fer-me estirmar-te tant.

Ah, merda,
Com ho fas?
Com ho fas?
Com ho fas,
que ja arribo?
No són solament boques,
no són solament mans,
no és el meu cor el que crida i et pega
Sóc jo!
Sóc jo!
Sóc jo!
Sóc jo,
i tu al meu costat.