hotel: l'impuls primer

La anatomia humana, els omòplats, les espatlles, les esquenes on rascar quan el cos ja no respon als impulsos del cervell: amor.
No sé què es el que m'impulsa a anar d'hotel en hotel, de llit en llit, plorant de plaer sobre llençols sempre nets, aspirant essències en pits.
Conec totes les parets de tots els hotels de la ciutat, conec els sabons, conec les recepcions, os conec, os conec a tots.

Busco amb els ulls tancats una cova humida que sento a prop meu, sento com la seva llengua s'introdueix a la meva boca i vol investigar, sento el meu cor bategar, tanco els ulls, el sol es massa fort, hi ha massa llum, no sé per que estic aquí, un altre vegada.
Amor, amor, amor. Solament us reservo amor. Obro els braços, sempre plens de flors, amor.
Enamorada de llits i coixins estic, enamorada del F., P., O., enamorada del cel, del sol, de la lluna, de l'univers i les estrelles, ah, estic enamorada.
No sé què es el que m'impulsa a seguir caminant, quan la llum em vol matar, em crema i m'esgota.

La anatomia humana, el contacte, dos cossos que s'apreten, i jo em pregunto, a sobre teu, si encara podem estar més junts, si tu ja t'apretes suficientment fort contra mi, i em pregunto si et pots convertir en la meva cintura i jo en la teva panxa, si ens podem desfer en un, amor, amor, podem?
Ah, es horrible, es esgotador estimar-te tant, es terrible.
Amor, amor, tants amants, amor.
Soc un mar i em seques, soc una bossa de caramels i em xupes, em llepes, em saboreixes tant, que al final no queda res.
Omple'm. Omple'm amb el teu cos, omple'm amb la teva ment i les teves idees.
Omple'm, per que si no em moro.
Amor, omple'm.
Amor, i de cop, ja no visc, ja no estic aquí.