Ella

Quan em vaig girar i la vaig veure no vaig poder apartar-ne la mirada, perquè ella me l’estava tornant. Vaig notar una punxada al pit, però no dolorosa, sinó agradable, càlida i que s’expandia per les meves venes com una onada de calor. Fins llavors mai m’havia cregut que aquesta sensació fos posible, però era real, molt real. Em va mantenir la mirada durant uns segons que se’m van fer eterns, era severa, però tenia la sensació de que jo feia el mateix, quan realment sentia que la bogeria se m’emportava perquè sabia que mai podria ser meva, ni jo seva. Algú la va distreure, algú insignificant al seu costat, però prou important per aconseguir que deixés de mirar-me i marxés a pas ràpid. Les pulsacions del meu accelerat cor van anar disminuint carregades de dolor a mesura que ella s’allunyava passadís enllà.