ELL I ELLA

Ell sap com mirar-la i fer-li treure els colors. Només ell sap on tocar-la perquè ella somrigui. Aconsegueix dir-li t’estim i que ella se’l cregui. Fa que pugui tancar els ulls i deixar-se portar, sense por a caure, perquè ell la sosté. La fa somiar com ningú més ho ha sabut fer i fa que s’oblidi de tots els problemes que l’envolten. Deixa que sigui lliure, estant fermada a ell. Sap com emocionar-la, amb quatre paraules dolces. Sap com deixar cicatriu, d’aquestes que duren per sempre, però que a la llarga, deixen de fer mal. És l’únic que aconsegueix que ella imagini un futur, quan sempre havia viscut el dia a dia. Ell, que fa que el temps corri com mai ho havia fet, que fa que les hores volin, i els mesos, es converteixin en dies al seu costat. Ell, i tan sols ell, sap com fer-la feliç.

I fa poc he descobert, que aquesta ella utòpica i estimada, sóc jo. I sempre he sabut que tu, eres ell.