El valor d'una dona

Et fa mal, et fereix, et trepitja i en vers de curar-te la ferida, te la torna a ençatar. I tu creus què val la pena? Si t’estima, que t’ho demostri. Que t’envii un “bon dia nena”, que sempre que pugui et fassi treure un somriure, que siguis tu la primera persona en que pensa quan es desperta, i la darrera cosa que se li passi pel cap abans de anar a dormir sigui el teu nom, que només tengui ganes de que sigui demà per sentir la teva veu, que aprengui a valorar cada petó que li regales, en vers de donar-te’ls per rutina, que et fassi sentir com ningú sap fer-ho.
Però pareix que fa tot el contrari… És simple inèrcia o ganes de jugar amb tu? Fes-te valer. Si tu no ho fas, no ho farà ningú més; si vols que t’estimin, estima’t primer tu mateixa, enten que no ets una simple joguina, que tens sentiments, que vals un món (i no és poc), que mereixes algú que estigui a la teva altura, i no un qualsevol que et pugui guanyar amb quatre paraules dolces i una nit de fer-te creure que li importes, quan realment els teus sentiments li porten fluixa. Que aprengui a apreciar la perla que té entre les mans. Reacciona, obre els ulls i sobretot, tot apren a apreciar-te i no ho oblidis, fes-te valer.