El tren del malson

Va entrar al ten. No hi havia gaire gent. Va buscar un racó apartat per estar tranquil·la i poder llegir.
Quan el tren va posar-se en marxa ella ja havia tret el llibre i ja s'havia capbussat en aquella història que la tenia totalment enganxada. Estava tan abstreta que ni tan sols va adonar-se de quan el tren es parava a la següent parada.

Un home d'uns cinquanta anys va entrar al mateix vagó on era ella i va asseure's al seu costat. Portava un diari als dits.
De sobte ella es va sentir observada i instintivament va aixecar la vista del llibre. Només va ser un instant, però va saber que era ell: l'home del malson que havia tingut la setmana passada.
El cor de la noia va començar a palpitar molt ràpid, tant que a ella li va semblar que se li escapava del pit.
Una suor freda va recórrer-li tot el cos i li va eriçar els pèls.
Va tancar el llibre, va agafar la bossa i amb pas ferm va dirigir-se a la sortida. Encara sentia la mirada de l'home clavada a l'esquena.
Com era possible? Com podia existir un home d'un somni? En aquest, ell la seguia en plena nit i en un carreró fosc l'agafava amb violència pel braç, li tapava la boca i reia malvadament. Havia estat un somni, però ara l'havia vist en persona.
Va sortir del vagó just abans que les portes es tanquessin. Aterrida va mirar a l'interior del tren. L'home tenia el mateix somriure malèfic que al somni. Va escriure alguna cosa en el diari que duia i ho posà al vidre.
Ella, des de fora va llegir: "T'he trobat"

Aleshores el tren va posar-se en marxa. Ella va quedar-se plantada al mig de l'estació, blanca com el paper. Sense poder moure ni un múscul.