El tren de la vida

Abans d'agafar el tren de la vida, penso en tu perquè et trobo faltar des fa dies amb il·lusió infantil . M'apropo a tu amb el sotrac de la sorollosa màquina rubinenca. La tarda convida a la placidesa de la teva galta, a gaudir-ne sense esma de la teva conversa i existència. Deixarem a recer el cafè fumejant que enceta la vesprada com aquell llibre que s'obre amb delicadesa per ensumar l'espectacle d'una història novella. Llegirem, doncs, plegats l'itinerari, amb cura perquè no se'ns escapin el petits secrets i eines d'una bona estratègia per tal de copsar el moll de tot plegat. Endarrerirem fulls- quan convingui- per recordar mots que abans desconeixíem. La vida amb el seu bagatge és una bona ajuda per entendre que el nostre aplec beu del passat i, amb una sàvia embranzida, reprèn el camí cap al nostre demà. Potser , entre plana i plana, prenguem bona nota dels dubtes per no ensopegar mai més amb el desert fosc de la primavera.
Quan la llum s'acomiadi per la finestra i les flors resten calmes, tancarem el llibre i agafarem un full ben blanc i, fidelment, escriurem fins als primers raigs de l'alba, entre llençols suaus de sàvia esperança .