EL TRAJECTE

Concentrada amb les mans al volant escolto les lletres de la ràdio, que em porten dins l’aigua turquesa de corrents marines a dansar en companyia d’algues i coralls vellutats. El meu cos s’allibera dels pensaments quotidians i s’enjogassa, i fa de comparsa del va i ve de les onades del mar.
Però, les llums vermelles, del cotxe del davant, em tornen a la realitat. Altre cop, la processó matinal.
La música cessa i apareix una falca publicitària, de productes miraculosos, per aquesta ànima en caravana.
De sobte, però, reneixo transformada en ocell marí. Surto de dins l’aigua, amb espirals alleugerides del pes de l’oceà. Sento l’aire salat esquitxat per les onades del mar, i el sol m’escalfa, i m’asseca el plomall d’ales imaginades de piruetes voladores, amb ànsies de llibertat.
Llavors, el so de la franja horària, em desperta el cos automatitzat, submergit dins els somnis del meu imaginari, per entrar de ple en una alenada de realitat. Posar l’intermitent i aparcar, per tornar a treballar.