El teu últim dinar de Nadal.

Un relat de: annah

Aviat farà una any
del dia que vas marxar,
deixant rere teu
tots els que et vam estimar.

Et recordo ara fa un any
asseguda al cap de la taula.
Era el dinar de Nadal.
Somreies observant-nos;
potser no tornaries a veure'ns

Aquest serà el primer Nadal
que celebrarem en la teva absència.
El teu lloc estarà buit,
tan sols hi haurà el teu record,
i el record del què ens vas ensenyar.

Perquè som sang de la teva sang,
et devem la vida, l'amor... tot!
T'estimem, àvia!

Comentaris

  • Yuna | 26-12-2005 | Valoració: 9

    maco.. n'estaria orgullosa la teva avia.. segur !