el teu mar

jaume, et trobava a faltar però no volia interrompre el teu silenci.

Que bonica la imatge del mar com a exponent del tacte suau i ferm, alhora, de l'amor.

és un gust passejar-se per les teves pàgines. (com dins les onades que no cessen mai en la seva embranzida.)

sempre el mar relaxant, quadre vital, viu i ben viu.
Observar el mar, no esperar res, gaudir del seu blau i ser prudent, que no ens ofegui de tanta bellesa.

Suavitat i delicadesa.

petons company!

PD:Si la foscor ens venç i la llum s'apaga, jo em resignaré, he abandonat les lluites inútils.

gypsy

igual que el cel, que poden abraçar dimensions infinites, com les de l'amor quan es tradueix en veritable estimació.