el teu jardí

El jardiner ha tornat al meu cor
ha tornat per conrear les flors
que tant t'agradaven
t'en recordes ?
i han tornat els colors que tant estimaves
aquelles coses que no dèiem, però sentíem
els secrets que amagàvem dintre els llavis
aquelles paraules que tan sol nosaltres coneixíem.

Però el jardiner un dia se n'en va anar
sóc un soldat em va dir i tinc que partir
hi ha tants jardins destrossats
tants cors abandonats i deixats d'amor
la batalla serà llarga i penosa
i els jardiners com jo hem estat cridats.

Quanta raó tenia , quantes batalles arreu
els cors orfes de conreus, orfes de vida
però ara ha tornat, no parla massa
tampoc jo li pregunto pel seu viatge
tan sol planta aquelles flors que tant t'agradaven
t'en recordes ?

Quan en veu baixa la poesia parla
i es barreja amb les ombres del jardí
quan el teu record es ple de verdor
i navega en la blava mirada
del nostre jardiner estimat.

Quan la calma baixa per les senderes
dels camins frescals de les rieres
i tanquem els ulls i apropem els llavis
la vida secreta de les plantes
és la nostra vida secreta.

Es llavors quan tornen tots els jardiners
de tantes batalles i tantes desfetes
per aixoplugar-nos i ensenyar-nos
un cop més que tan sols l'amor
és la veritable llavor que roman intacta
en el més profund dels jardins de la nostra vida.