El sofà? Què no era el conte?

Knaf descansa sobre un sofà de dos places vermell, estirada sota una manta negra molt càlida i escolta música ENYA. Ha posat tots els Cds a l’aparell i quan acaba per l’últim comença pel principi. I així, com moltes altres vegades, ajaguda al sofà de dos places vermell escolta música de relax. L’escolta amb intensitat, amb atenció, perquè aquest sofà dos places vermell li ho fa sentir així. Knaf llegeix el conte, el seu conte, el de la seva propietat, el que va escriure ella fa un any i això s’ha de puntualitzar perquè ja ha passat un any; tal any en un sofà de dos places vermell. És com si aquest sofà, amb aquest tamany i aquest color i la manta i la música fessin que el conte que té a les mans, que té ara a la ment fos seu, només perquè tot això es dóna.
En un sofà dos places vermell s’hi construeix de tot que tingui a veure amb la narrativa, perquè la música que escolta també la hi col.loca en aquest punt de mira. En un sofà dos places vermell surten idees potents per navegar dins del mar de les lletres. Un mar que s’endinsa des de la platja blanca de Lanzarote cap al nord de Catalunya, tot passant per casa de la Knaf i en Blum, dos enamorats perquè sí, ja que tenen un sofà dos places vermell.
El varen comprar a una botiga especial, on tot era vermell i quasi no es distingia els objectes que hi havia aquí o allà. El seu sofà dos places vermell va ser comprat el dia de Reis, quan ja la botiga era mig buida i vèt aquí que el sofà dos places vermell ja es veia millor, col.locat enmig de la botiga. Si no van ensopegar abans fora perquè no hi van arribar a entrar.
El sofà dos places vermell fa patxoca dins de l’habitació de matrimoni, que la resta de coses són blanques, com el conte que ara té a les mans, tot guixat de bolígraf blau.

Dosmildeu