El plaer de la sexualitat compartida

Un relat de: lluna_trencada
Segurament tots dos s'ho havien plantejat. Més agosarat seria dir que tots dos ho desitjaven...

Ja s’havien mirat als ulls, al principi tímidament... En prou feines sabien res l’un de l’altre. Dos desconeguts compartint instants del temps.

A poc a poc la confiança va augmentant. Una mirada un xic més llarga. Un somriure més definit. Una paraula més decidida. Una mà sobre l’esquena... una mà que començava a jugar per damunt la seva roba. Un subtil massatge; començant per les cervicals i guanyant terreny, a poc a poc. A pas lent però segur. Tenia desig de la seva pell. La mà s’endinsava per sota la roba... el desig cada vegada era més tangible. Ella es va estirar damunt el seu cos, com qui busca la posició perfecte per sentir-lo a prop. Va néixer... el primer petó.

Es va aixecar. Li va donar la mà i li va demanar que l’acompanyés...

- On? Va preguntar ella, sorpresa.
- Vine. – li va contestar ell amb una veu segura.

Ella s’aixecà i l’abraçà. El va besar, novament. Amb el petó li deia el molt que el desitjava. Ell la guiava, lentament cap a l’habitació. Van caure al llit...

Començava el joc. El joc on només ells dos hi posaven les normes. Les seves normes. Els seus desitjos. El seu sexe. D’ells i de ningú més.

Ella damunt seu, jugava amb el frec a frec dels seus genitals. Ella cada vegada es sentia més humida, ell més dur. Els seus ulls traspuaven desig, la seva pell sensualitat, el seu cos erotisme...

Ella era bocaterrosa i ell va aprofitar per asseure’s damunt la seva esquena. Des d’allà tenia una perspectiva perfecta dels seus peus, les seves cames i el seus genitals. Li llepava les cuixes, com si llepés la deessa del plaer. Va separar convençut els seus llavis per poder contemplar aquell escenari inflat, vermell i humit. Ella es sentia molt excitada, no sabia què passaria els propers segons en les seves carns. Es sentia oberta i contemplada...

Ell la tocava. Ella el besava. Les mans jugaven per tot el seu cos... Ell volia sentir com ella el desitjava.

- Vols que et folli? – Li havia demanat.
- Ja ho estàs fent! – deia ella sense pensar.
- Demana-m’ho! Diga’m que et folli, puta!!!
- Folla’m! – Li cridava ella.

A ella li encantava sentir-lo dins. A ell li encantava sentir-se dins. La humitat era tal que els permetia jugar a lliscar un damunt l’altre, era fàcil. Es van clavar la mirada, uns segons.

- Ets una morbosa. – Li deia.
- M’encanta! – Contestava ella, mossegant-se el llavi inferior i arrencant-li posteriorment un petó.

Només van necessitar d’una estona de passió i plaer compartit... Ella, de sobte va sentir una erupció incontrolada que va acompanyar amb un crit. Uns segons després, ell, a un pas veloç i constant...

- Benvingut al setè cel. – Va dir-li ella a cau d’orella i amb un somriure als llavis.

Comentaris

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Marinada | 30-08-2011

    És genial, les paraules es tornen fets, és com ser un dels protagónistes. Enhorabona!

  • hola sobren algunes[Ofensiu]

    paraules que no calen però m'ha agradat,

    H.E

  • Gràcies![Ofensiu]
    lluna_trencada | 17-08-2011

    Moltes gràcies Joan!

    Una abraçada de colors!

  • molt bé lluna[Ofensiu]
    joandemataro | 17-08-2011 | Valoració: 10

    un relat on descrius la dansa de la seducció i el desig que acaba en una entrega compartida i deshinibida amb el morbo de fons

    et felicito
    salutacions des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluna_trencada

lluna_trencada

10 Relats

10 Comentaris

7955 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Vaig néixer l'any 1985. Fa temps que escric però quasibé sempre les meves paraules d'amor, angoixa, tristesa, alegria, soledat... acabaven a la brossa.
Un temps després vaig començar a guardar-los, per tal de poder recordar aquells petits moments de la meva vida, potser breus però molt intensos. Avui, tinc ganes de compartir-los amb tots vosaltres, doncs de tot i de tothom s'aprèn alguna cosa.
Una abraçada a tots i totes. No us oblideu de somriure!