Cercador
El pantà
Un relat de: ausiasbg- Compartir:
La boira era com teranyines per als seus ulls, grisa, espesa, gairebé semblava qe s'hagués menjat el paissatge. Els meus passos lents i pesats s'enfonsaven al fang de l'aiguamoll, i l'aigua bruta i freda amenaçava en glaçar-me les extremitats inferiors, però sens dubte el pijor de tot... no sabia on anava. De sobte unes veus trencades, agudes i voraces, començaren a rodejar-me. Vaig apretar el pas, fugint sense rumb, la boira cada vegada era més espessa, de repent silenci... Un crit em glaça la sang, sembla ser just al meu darrere, em gire, em miren... NO!! FORA!!!!!!!
La boira era com ternayines per als seus ulls, grisa espesa...
Fi
La boira era com ternayines per als seus ulls, grisa espesa...
Fi