El noi que em fa feliç

El teu somrís,
que té quelcom que em fa parar boja,
m'omple de vida, em fa seguir endavant.
Ets la meva energia, la meva font de vida.
Tu ets el noi que em fa feliç.

Sense la teva mirada, el teu somriure,
els dies no serien el mateix...
Dormo pensant en tu, visc pensant en tu,
el dia passa ràpid si sé que et veuré al tard,
Llunyà i distanciat, dedicant-me un dels teus preciosos somriures.

I en el moment que em mires, el món se'm cau a sobre
un enorme sentiment m'acarona, i em fa sentir, de nou, viva.
Sento que la meva vida no tindria sentit
si tu no em dediquessis dia a dia els teus somriures,
fugaços i llunyans, però plens de vitalitat.

A tu, que al mirar-me m'omples de felicitat.
A tu, que amb el teu somriure em fas teva,
esclava dels teus moviments, algun, potser, me'l dediques de nou.
A tu, que en la llunyania em dons la teva mirada més dolça i radiant,
a tu, noi que em fas feliç, et dono les gràcies.

Gràcies per desfer-me en pedaços
i gràcies per fer-me sentir de nou.
Gràcies per alegrar-me els dies que,
sense tu, no serien res.
Gràcies per fer-me feliç.