El naixement de l'arròs

En la mitologia grega se'ns explica que Prometeu, un dels Déus del panteó Olímpic, va robar el foc i el va donar als homes, als que també va ensinistrar en el seu us. De les conseqüències per al bon Prometeu, en podeu trobar una reeixida història, en l'obra d'Esquil Prometeu encadenat. Aquesta intervenció dels Deus en l'activitat dels humans es un recurs que fan servir altres cultures, com es el cas de l'explicació del naixement de l'arròs, en les llegendes d'Oceania.

S'explica que el Déu Siva de Java, va fer una dona d'extraordinària bellesa, tant i tant ho era de bonica, que se'n va enamorar, i malgrat que la dona no ho volia, tant per la insistència del Déu, com pels precs dels altres déus que temien la còlera de Siva, va acabar acceptant-lo com espòs amb una única condició : volia conèixer un aliment del que mai s'arribes a cansar !

Siva va fer portar aliments d'arreu del món, des del pa, al pa amb tomàquet, la carn i el peix, fresc, salat i fumat , fins als formatges, foie-gras , púdings , pastes , embotits, bolets .. totes les menges conegudes van ser tastades per l'esposa de Siva, i malgrat l'encís inicial , al poc temps, l'un darrera l'altre eren rebutjats perquè li provocaven cansament.

El seguici de proves no es va deturar , tots els fruits de la terra, taronges, mandarines, pomes, peres, mangos , melons, melons de sind o síndries, papayas, pinya, préssec, ametlles, avellanes ,..... foren assaborits i finalment rebutjats, al temps que l'esposa estimada de Siva s'anava marcint, se la veia cada dia mes desmillorada, i lentament, però sense que es pogués fer res per a evitar-ho , va anar endinsant-se en un decandiment que la duria a la mort.

El dolor del Déu Siva no es pot explicar amb paraules, i l'enterrament de la seva esposa va se d'una magnificència fins aleshores mai vista, tots els altres Déus, van manifestar també el seu dolor, i es fama que mai més s'han vist uns funerals com aquells.

Feia tots just quaranta dies des de l'enterrament, quan damunt de lloc on li havien donat sepultura, va sortir una planta molt bonica, i que ningú havia vist abans mai. Era l'arròs. Siva va fer plantar les llavors de la planta, i amb els fruits que varen recollir en varen fer un àpat tots els déus, els va semblar una menja tant exquisida , que en memòria de l'esposa enyorada de Siva, van decidir de fer-ho conèixer als humans.

Els humans van conrear la planta de l'arròs, i constatem dia rera dia, que aquesta menja, com volia l'esposa del Déu Siva, es un aliment del que mai t'arribes a cansar.

Ah ! tothom quan parla, per les llunyanes terres d'Oceania , d'aquesta història i/o llegenda relativa a l'esposa del Déu Siva, li dona com a nom propi, Arròs. Em pregunto perquè ho deuen fer ?