EL MÚSIC

Un relat de: Miquel Pujol Mur
Vaig entrar a l’habitació. El silenci omplia l’espai. El piano encara tenia el teclat obert. No vaig veure al Marcel. A les meves orelles encara arribava el vibrar de la darrera nota. Sabia que s’havia tancat per repassar un concert i composar una nova música. Ens havia dit que la volia presentar a un concurs de nous compositors a l’Scala de Milà.

El tamboret era mal posat, de gairell al teclat. Les tecles banyades per la llum que entrava pel finestral mostraven la clàssica lluita del blanc i el negre.

Aleshores vaig adonar-me del faristol caigut. També d’un paper arrugat i i llançat al terra. Vaig allisar-lo i el vaig llegir.

“No puc més, mai més la música clàssica”

El Marcel va desaparèixer com si no existís, com si no hagués viscut mai.

Anys després el vaig veure. Desastrat, mal vestit i brut. Tocava un clarinet a l’entrada d’un bar. Me’l vaig mirar i em va sorprendre la seva cara de felicitat. Vaig comprendre de seguida que s’havia trobat a sí mateix.

Miquel Pujol Mur

Comentaris

  • Emotiu.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 02-08-2018 | Valoració: 10

    No sé pas si aquesta història és verídica o no. Desitjaria que ho fos no només perquè la trobo poètica, corprenedora, emotiva i refrescant com una bona ensalada d'estiu. Sinó també perquè m'agrada que tot acabi amb un final feliç. Enhorabona! Nil.