El matí ...

Tota la casa regne en silenci. Ningú no s'ha despertat, encara. Jo m'acabo de despertar, obro els ulls molt lentament, se que si ho faig ràpid, em faran mal. El sol entra sense mica de timidesa per la finestra.
Avui he tornat a somiar amb tu. Què bonic! Tan de bo, que tot el què he estat vivint durant les nits, algun dia es fes realitat!

M'aixeco, i obro la finestra. Tinc un calfred que em recorre tot el cos. A fora fa fred, però hi ha un sol radiant. Respiro profundament, ara no sento gaire res, però se que d'aquí a unes setmanes, quan repartiré aquest gest, podré sentir la olor dels til·lers que hi ha davant de casa meva.

Tot està en calma. Se senten els ocells del matí, piulen i volen desesperadament, com si algú els estigués empaitant.

Surto de la meva habitació i em dirigeixo a la cuina, obro la nevera, agafo un suc i me'n torno. M'assec davant de la taula de treball. Està tota plena de llibres, ahir vaig estar estudiant fins tard. Els aparto amb delicadesa, i m'instal·lo bé. Trec una fulla del calaix, i destapo la ploma que reposa damunt la taula i començo a escriure.

Les paraules brollen del cap i es dirigeixen a la punta dels meus dits, on acaben escrites al paper. Lletra darrere lletra, paraula darrera paraula... vaig omplint aquell espai en blanc.