El llit de 1'50

Compartien el mateix llit, de matrimoni, de mida 1'50, perquè de 1'35 era massa atreviment: la distància evitava el contacte. I consolidava el silenci.

Cada dissabte, des del dia del casament, havia quedat pactat-estipulat-consensuat allò de 'un cop a la setmana és cosa sana' i s'hi dedicaven -per imitació social de feia qui-sap-lo i no feia qui-sap-lo- fins que van haver criat dos cops i ja havien complert.

Així, amb els anys, els matalassos anaven groguejant, però no els canviaven, no es despertés alguna frescor que, per més que no volguessin, bategava des del físic i des de l'anímic. Els llençols tenien estrips: els sargien i els aprofitaven. Les flassades havien perdut gruix: si elles no els escalfaven passaven fred. La cambra requeria una i dues i tres mans de pintura...i res. Els fongs de la humitat anaven niant. La cortina semblava un parrac: el sol l'havia descolorida i segada. La persiana malaltejava entre intersticis torts...

L'home, per tant, va decidir muntar-se una cambra apart a la llibreria. I la dona una llit plegable a la cuina. Els fills continuarien en lliteres i el lloro a la gàbia de ferro bielorús que desprenia unes partícules que li feien perdre gruix al bec fins que va semblar de periquito. També li havien fet minvar la capacitat de reproduir mots esdrúixols.

Treien merda acollint en goteig un mai acabar de comercials d'energies. Calia obrir el representant:per bombardejar-lo... de mots massa guardats. Els esperaven amb candeletes. El nen i la nena els dibuixaven, enriolats, mentre els seus pares oferien al nouvingut/da un te -bosses pispades en terrasses de cafeteries massa badoques- amb una mena de sucre 'dubtós'...

El o la nou-arribat/da ignorava amb què es trobaria. Com que havia d'encolomar el producte havia d'avenir-se a amabilitats i xerramequismes, tant per sou com per % si afegia client.

Sortien dues o tres hores més tard, si aconseguien alliberar-se en aquell temps mínim.

La dona s'havia endut aquella persona al menjador i li havia contat la seva vida pública, privada i embriagat amb la secreta (invenció pura i dura, que la feia excitar-se molt) i li havia demanat de dur a terme una postura kamasútrica en la cambra de la humitat in crescendo. Fos home o dona, l'altre, endut per un desig inexplicable (què li haurien donat per endolcir la infusió?) accedia. Mentre estaven per la feina, se sentia la tele ben alta, per tal que les criatures, el marit/dona i l'ocell mantinguessin la innocència del bonpensar.

L'home feia el mateix. S'ho combinaven. Com que el flux de visites era generós, cada setmana pràcticament s'esdevenia aquella situació.

Així, a poc a poc, van apropar-se, novament, la parella. Els nens eren a escola i ells eren a l'atur dos mesos sí dos també i tres a mitja jornada. Coincidències per a poder coincidir.

Quan no van poder pagar aigua ni gas ni electricitat van aproximar-se encara més. Els reunia l'informar-se com els havia anat amb cada membre d'aquella patuleia que s'havia avingut a satisfer-los i escoltar-los. La dona era més expressiva, més expansiva descrivint les imatges i els fets i recordant les converses. L'home es captenia un xic, tot i que afegia picantor i un interès intel·lectual inhabitual a les accions dutes a terme.

Al final van refer la cambra compartida. Van quedar a deure, és clar.

Tot i que...es van plantejar una trobada amb cafè i pastes amb al pintor, el de les persianes, la de les cortines, la dels matalassos i roba de llit...

No. Ella va riure. Ja en tenia prou. Ara que recomençaven...

I ell s'hi va avenir.

I va somriure's per dintre, amb murriera. I amb el fetge ben gros: haver llogat tota aquella gent per a una empresa tan gran havia estat una fructífera idea. S'ho havia passat teta de monja i grana de capellà. La vida no havia de ser avorrida. Calia buscar nexos de comprensió amb la parella. Es sentia molt creatiu. Es va donar uns copets, senyal de gran autoestima.

Mentrestant, la dona, al seu torn, s'emprovava un picardies. Assajava paraules que transmetessin evolució en la tasca compartida i donava gràcies de tenir un llit tan ample per a gaudi de moviment que interpretava com a transmissió d'alguna cosa profunda de la qual no en tenia massa idea.