EL GANIVET

Un relat de: MariaM
La primavera va arribar, amb la seva esplendor verda i ufanosa, i va marxar. Tanmateix, succeeix amb cadascuna de les estacions i, quan marxen, una a una, ens sorprenem. No es pot aturar el recorregut, ni de la natura, ni de la pròpia vida. Cal que es tanqui el cicle i que recomenci de bell nou.
Abans, de tant en tant, quan la Tilda i l'August eren fora, ella es desvestia al passadís i es mirava al mirall gran del vestíbul. I, tal com ara, trobava que tenia un cos ple de defectes. No havia heretat cap de les corbes captivadores de la seva mare.
Anà cap a la seva cambra. S'havia quedat estirada al llit, nua i amb els ulls tancats, amb el cor bategant i amb una mena de bonior quer se li estenia pel pit, per la panxa i, encara, més avall.
Es va acabar, és clar. La mamà i l'August ho havien deixat. Per a la Bibi va ser un descans, però no pas una sorpresa. El que començava amb exuberància i passió, sempre s'acabava amb acusacions, amb paraules plenes d'odi i amb plorera. Un drama tal com Déu mana. Aquell mal humor durava setmanes. La Bibi sabia que havia de deixar-la sola, i en aquella ocasió li fou fàcil perquè ella sí que necessitava estar sola i plorar la pèrdua. S'havia enamorat de l'August, tan sos veure'l. Va ser com llevar-se un matí i trobar que un animal salvatge t'ha entrat a casa.
Mentre tractava de fer el sord a la bonior que sentia, la veueta que l'acompanya sovint, li recorda que, en certa manera, ella n'havia estat la culpable del darrer fracàs amorós de la seva mare, de què la relació se n'anés en orris.
Un vespre, creient-se sol i no observat, la Bibi va veure com l'August es treia un ganivet que duia subjecte a la cama i el llançava al tronc d'un arbre, això repetides vegades.
Quan ella sortí silenciosa d'entre el fullatge, ell s'havia astorat, i en ser interpel•lat, esclafí a riure. En feia broma però, en aparèixer la mare, es va atabalar i començà a explicar-se tot embarbussant-se, de tant insòlita i extravagant com trobava la situació.
El va fer fora, és clar, i ell marxà amb la seva esplendor, tal com fa la primavera. De tot plegat, n'han passat més de primaveres, però a la Bibi li sembla que fou ahir perquè, precisament, ahir, va tornar a veure l'August.
Va ser a Mataró. Hi actuava un circ petit, familiar; ella hi va anar amb la seva amiga Anna que hi duia el seu fill. No hi havia feres, pel demés, les actuacions eren vistoses i s'ho passaven bé, fins al final que, amb sorollosos tocs de timbals i trompetes, anunciaren la darrera atracció; una d'aquelles de la dona que, estàtica, espera que li arribi l'allau de ganivets que li llança un home, és clar, al contorn del seu cos.
Un cop de colze, seguit d'una exclamació de l'Anna, li van confirmar el que, admirats i més que sorpresos, contemplaven els seus ulls. Pobre August, tal com digué aquella nit d'ensurts i trencadisses, només assajava un número de circ. Aleshores, i desconeixent el tema, ens va semblar que ens explicava un conte "xino".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: