El festí dels déus

Pobres innocents, tanoques immensos són els humans
que esperen de nosaltres, els déus, els seus guardians,

que fem una vida virtuosa, actuant amb gran formalitat
com si fos necessitat del càrrec, preu de la immortalitat

que és pròpia de la nostra condició divina.
Nosaltres som superiors, i això ens fascina,

ho aprofitem per fer els nostres eterns festivals,
per beure com bocois, per muntar grans bacanals.

No tenim, tret del plaer, cap més preocupació,
la nostra vida és fruir de la nostra condició.

Només de tant en tant, per fer creure als humans
que ens preocupen els seus ximples assumptes mundans

ens acostem fins al seu món, sense baixar mai d'aquí dalt:
hi donem un cop d'ull des del nostre núvol oficial.