El despertar dels arrogants

No et trobaré a faltar,
Vaga afirmació que ronda pel meu cap,
Ocult desig el de dir-te que la mirada és arma,
i els llavis pur desencant.

Contradiccions encantadores les que ronden pel meu cap
Ulls encesos d'ira al mirar-te marxar
Covardia la de no saber esperar
I tanmateix ets tant fàcil d'abraçar

Jugues a ser recordat,
El farsant de les històries que sempre vas explicant
Un puntet arrogant
Que em fa desesperar
O encisar…

Dono la batalla per guanyada cavaller,
La reina ja no avança de casella en casella
Per què ,ara, recordes? Ja no et trobaré a faltar
L'atzar m'enutja perquè em fa ser vulgar

Xiuxiueja'm a l'orella,t'ho prego.
O regala'm un didal.

O encisar...
O encisar...