El darrer e-mail de la Sandra

T'estimo. Et desitjo.

Necessito que fem l'amor. Et vull mirar, et vull somriure, et vull sentir. Vull que fem de tot i més.

Amor meu. Sóc teva.




******


T'ho escrivia. T'ho escrivia quan m'ha arribat la notícia.

........
.......
.......
.......


Quan vegi, segurament demà, la Mª Dolors pel carrer, donaré a la teva vídua el pèsam mig convencionalment, que amb ella no hi tinc res, només és una coneguda del barri.
Ella, però, no me'l podrà tornar. Ella que mai va tenir el cony delerós de tu ni de ningú. Que un cop tinguts els dos fills seguits, fa dècada i tres quarts, un cop acomplerta la fita procreadora, va tancar calaix i els baixos se li deuen haver atrofiat, han rebutjat qualsevol esma d'abillar-se amb tangues o temptacions per satisfer-te, que bé podia haver estat pròpia satisfacció i unió. No hi ha parella, hi ha família. Hi ha tanta gent així! No els ho recordis, que s'escandalitzen! Podria riure amargament. No, ella no em podrà tornar el condol. Com jo no et vull ni puc tornar el que em quedo de tu ni tu no em tornaràs mai el que t'enduus de mi.

Un ictus cerebral i tu deixes d'existir. Qui et manava fumar com un carreter i beure com una esponja!

Gràcies per aquelles tardes i totes les hores on-line, aquell món íntim i ple de nosaltres.
.......
.......
.......


Enviaré aquest mail a enlloc i tancaré el portàtil. Aniré a prendre cafè ben carregat. A veure si la tensió per fi peta i no ens separa res ni ningú.



(La Sandra aviat finarà, també. Demà té visita al ginecòleg. Quan el seu vidu, en Domènech, trobi la MªDolors podran somriure's encara d'amagat i agrair al fat que la seva relació esdevingui amb les característiques que ells esperaven: respectable i tradicional...i el kamasutra, apart).