El conte de l'ovella travada

Aquesta és la història de na Beneta, una jove ovella que vivia en un gran ramat dirigit per un pastor, en Gervasi.
Havia nascut feia un parell d'anys, i des de ben petita havia estat en contacte amb les altres ovelles del ramat i en Gervasi. Es pot dir que la seua família, més que son pare i sa mare, varen ser les altres companyes de ramat. Quan va créixer, els seus progenitors abandonaren el ramat com feien totes les ovelles adultes, però na Beneta no els enyorà perquè ja era suficient madura per viure sense ells. I de fet, no vivia tota sola. Estava envoltada de totes les companyes que coneixia de sempre, i aquell pastor que l'havia criat.

Havia crescut, i com a totes les ovelles adolescents, en Gervasi li posà una trava a la cama. Cada ovella tenia una trava diferent segons les seues característiques, però la de na Beneta era més forta i diferent que les altres. No era ni millor ni pitjor, però així com les altres podien continuar amb la seua vida normal, la de na Beneta no li deixava seguir el ritme de les altres, i s'anava quedant enrere. Se li era molt difícil passar els seus dies amb la resta del ramat. I ella, desesperada, es passava les nits sense dormir, intentant trobar una solució. Perquè no podia seguir d'aquella manera, provant de seguir a les altres ovelles que no volien esperar-la. Hi havia una solució: fugir. Fugir del ramat i buscar-se la vida tota sola. Tota sola, perquè no sabia amb qui podria anar-se'n. No sabia què seria d'ella, ni de què viuria, però el fet de poder ser lliure li va donar l'empenta final per decidir-se.
Així que un bon dia va preparar-se moralment per la seua fuita. En una d'aquelles excursions que ella no podia seguir, agafaria un camí alternatiu i el seguiria fins on arribés. I això va fer. Ningú no se'n va adonar de que na Beneta no era amb les altres... Fins que es va fer fosc, i el ramat tornà al seu corral corresponent, on en Gervasi va trobar que faltava un animal, i va anar a buscar-la. Ella, mentrestant, havia anat fins a un bosquet, on ara romania asseguda. El pastor no va tardar gaire temps en trobar-la, i quan es varen mirar, cap dels dos no va saber què fer. En Gervasi era l'amo de l'ovella, i per tant, havia de portar-la amb la resta del ramat. Na Beneta tenia ànsies de llibertat, i no volia tornar enrere als mateixos maldecaps de sempre, ara que ja havia fugit; de manera que va aixecar-se i va mirar de córrer més ràpid que en Gervasi, que havia començat a anar darrere d'ella. Per un moment, en Gervasi va estar tan a prop de l'ovella que, si volgués, l'hauria pogut agafar i emportar-se-la al corral. Però na Beneta va seguir-se esforçant per evitar-ho, i finalment, després d'allunyar-se més de l'amo, el va perdre de vista, i ell la va deixar de buscar.

Dies i dies més tard, després de passar uns molt bons dies en la seua estimada soledat, na Beneta trobà un petit grup d'ovelles. S'apropà al grup, i una d'elles, la més petiteta, s'aixecà per rebre la nova companya.
-Bon dia ànima lliure. Em dic Pepeta i m'agradaria saber què et porta per aqueixes terres.
-Jo som na Beneta. I són les ganes de viure tranquil·la sense pressions les que m'han fet fugir del meu ramat.
-Hola Beneta! -respongué una nova ovella, la més grossa de totes- El meu nom és Vicent, i a totes les ovelles que aquí ens trobam ens uneix un esperit rebel com el teu. Nosaltres també vàrem viure en un ramat, ja fa temps. Però ens varen posar traves com la que veig que dus, i descobrírem que el nostre futur no era allí. I fugírem. I ens anàrem trobant, a poc a poc. Aquí tots venim de llocs molt diferents, saps?
-Veig que no fa falta que us expliqui tota la meua història...
-No dona, no! -Na Pepeta tornava a parlar- Ja sabem què és passar els dies anant darrere ovelles que no comprenen que nosaltres som diferents i seguim un altre ritme, i les nits sospirant per un futur millor. Sigues benvinguda a la nostra colla!
-Idò gràcies per acceptar-me a la vostra comunitat. Però m'agradaria poder desfer-me d'aquesta trava...
En Vicent s'apropà a ella.
-Aquesta trava forma part de tu. Bé podria dir que aquesta trava ets tu. Però no fa falta que la duguis fermada a la cama, com totes les ovelles porten. Nosaltres t'ajudarem a treure-te-la i fer-te'n un polit penjaroll.
El grupet s'acostà a na Beneta, i entre tots li llevaren la trava, i amb el tros de tela que n'havia quedat, en feren un collaret que na Beneta es penjà al coll.

A partir d'aquell moment na Beneta visqué lliure i feliç amb companyia dels seus nous amics. Diuen que ella i en Vicent s'enamoraren, però això ja és una altra història que aquí no us contaré.

I conte acabat, si no és mentida, serà veritat.