Cercador
El cel plora
Un relat de: Vesna- Compartir:
El cel plora la teva absència
com jo la ploro cada dia,
sense arribar mai a traspassar
la línia que separa desig i dolor.
Em sento fràgil,em sento buida,
incapaç de superar
la foscor que ho omple tot
de soledat i melangia
Vull adormir els teus records
però resten més desperts que mai,
en ells m'enfonsaré víctima de l'enyor,
víctima dels meus propis somnis
Comentaris
-
sensibilitat...lleugeresa....romanticisme[Ofensiu]llamp! | 10-04-2008 | Valoració: 10
Considero el teu poema una selecta varietat de mots amanits amb molt de romanticsme...lleugeresa...sensibilitat.
Amb poques paraules, però totes al seu lloc. Ben disposades, ben combinades, mostrant no tant sols el sentiment, si no el pensament real. És un poema exquisit i fora de l'orbita dels poemes mediocres. Noia, encara no sé com no m'havia fixat amb tu abans.
Felicitats!
l´Autor
165 Relats
329 Comentaris
239542 Lectures
Valoració de l'autor: 9.51
Biografia:
The sea will crowd us with lovers at nightThere's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life