El camí de la felicitat (2ª part)

Fa un temps vaig escriure una reflexió sobre Joan Plaza (entrenador del Madrid de bàsquet). Avui em proposo escriure, com be diu el títol, la segona part de la mencionada reflexió. El motiu és que m'he acabat de llegir "Les mantes de l'Angelina"*, el seu llibre i us vull comentar les sensacions viscudes amb la seva lectura.

"Les mantes de l'Angelina"* és simplement una joia.

Te una sensibilitat increïble. Una història senzilla que t'arriba tan endins que t'emociona. Està tan ben expressada que al mateix temps que llegeixes és com si tu mateix l'estiguessis vivint i a demés te un missatge tan marcat que et fa reflexionar sobre la teva pròpia vida.

És la història d'una dona que ha viscut sempre deixant que els altres prenguessin les decisions per ella, que ha viscut la vida que han volgut els demés que visqui i arriba un moment en el que al pensar com ha sigut la seva existència i com hauria pogut ser se sent frustrada.

Ja vaig escriure en el seu moment una reflexió sobre el tema així que no repetiré perquè ja sabeu el que penso del tema però em sembla un llibre tan màgic, ple de sentiments i d'esperança que tenia que expressar les meves sensacions al llegir-lo.

Tampoc repetiré el que penso del seu autor doncs per això està la primera part de la reflexió però em reitero en el que vaig dir i afegeixo que estic encantada d'haver descobert la seva faceta literària.




* Les mantes de l'Angelina (Joan Plaza) Editorial: Maikalili.