Doncelles

Un relat de: 1101ilime

JUVENTUD

Nines rossetes, floretes d'ulls clars

Com aquest mar tan blau.

L'alegria passegeu

Pels carrers de la nostra vila.

Sou tant belles, com poncelles.

El Sol resplendeix quant us veu.

Feu l'enveja de tothom,

del vostre somriure.

Del lleure en feu joia

i la vostra joventut

la viviu amb plenitud

Comentaris

  • No sabria...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 20-03-2006

    exactament com definir els teus relats, simplement, et diré amb tota la sinceritat que no serien gaire del meu estil, ni tampoc entenc gaire que tan sols tinguis un comentari en tots els relats i te l'hagis fet tu mateix. En fi, permet-me que et digui que sense conèixer-me, no sé com pots dir que són assenyada i que sé el que vull, quan precisament no saps qui sóc ni em coneixes. I, respecte al de la càmera web, em guardaré els comentaris.
    Simplement t'agrairia que la pròxima vegada que vulguis comentar algun relat posis alguna cosa més que res, que opinis sobre el relat literàriament parlant. Espero que no et prenguis malament aquests petits consells que et dono...

    Mira, ara ja tens un comentari seriós!

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72945 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net