Dona que lleeixes dalt l'avio

Un relat de: lluis.piqueras
Dona que llegeixes a dalt del avio,
portes un llibre de fulls grocs,
l’obres i penses que millor que dormir es llegir
Llegir en silenci, asseguda al teu lloc
La taula plegada i la por dins del cos
T’envolten problemes, records i dolors
No passis pena, la llum et confon

Dona que llegeixes o nomes ho fas veure,
qualsevol distracció et fa perdre el punt,
el que vols es parlar i no trobes amb qui,
silenci i rumors a dalt de l'avio.

Dona que tens ganes de arribar al teu destí,
que penses que no es fàcil tornar a començar,
Dona que caus del cel al lloc desconegut
Dona que somies que nomes es un vol, que qualsevol destí es millor
que el teu passat no porta res de color

Dona que no tens, i no sents l’angoixa de haver de tenir
Dona ja hi ets, dona ja hi som, tota la estona junts i no sabem qui som.
Dona potser un altra vol, potser un altre avio.
Dona aprofita , maleta perduda i sons molt distants.
Dona ja hi ets
el mon es a prop

Comentaris

  • Proximitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-08-2015 | Valoració: 10

    Un magnífic poema de proximitat, que m'ha recordat aquella noia de'n Salvat que viatjava dalt del tramvia, amb descripcions acurades i transmissions del pensament de l'autor. Lirisme aeri, fantasia, realitat? Sigui com sigui, felicitats! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

lluis.piqueras

1 Relats

1 Comentaris

270 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor