Dona de glaç

Crida sense por, fuig del dolor que et turmenta. Desfés-te dels mals records, dels mals moments i sigues tu.
Sempre tu, dona de glaç. Mirall de les teves pròpies ferides, amant frustrada, bellesa en runes però a pesar de tot en el seu resplendor. Flor a mig marcir fugint de la tardor, allargant els dies d'estiu, aturant les hores del rellotge.
Llàgrima perduda en la profunditat, en la foscor de les nits sense dormir, en les paraules ofegades per la por. Ombra dels sentiments menyspreats, llençats a l'oblit