Document Personal

En el constant déjà-vu d'una curta existència
m'he perdut buscant, el que no he sabut trobar.

I sembla ser que l'edat no és saviesa,
si no es tracta del diable
i és més mental que tangible, aquest obstacle,
que em barra el pas a cada instant.

Entre quatre parets, on m'envolta la rutina,
de colors apagats i cares conegudes,
i lliçons, ja sabudes, que no m'acosten més a tu.

Et sento a prop, quan ets tant lluny,
i tant present, i tant estrany…
que ja no sé si ets tu qui busco,
i en trobar-te, m'he perdut.

I al teu costat, una mirada
fugaç, buscada, creuada,
i ara són dues, tres…
i perdo el nord, o el sud
i no sé trobar-me, amb tu.

I dins meu aquest neguit,
i la incertesa, de no saber interpretar,
d'imaginar, de tremolar,
per un instant, de foc creuat.