Reflexions a la tassa del vàter

Ms. Kukuso reflexiona. "Petits canvis, grans revolucions". Ha canviat la cortina de l'habitació. Un detall insignificant a simple vista, que ha canviat la llum, el decorat, l'escena de la pel.lícula. Pensa que al cap i a la fi, la vida està feta de petites coses. Que de vegades, sense adonar-nos, un petit canvi s'introdueix a la vulgar rutina i de sobte, ho canvia tot.

Així és com va arribar Mr. M. Sigilós, inesperat, desconegut. (Ella creu que no va ser casualitat, sinó més aviat causalitat). Poc a poc, amb el pas dels dies, dels mesos, es va convertir en el centre d'una existència buida. Va donar sentit als dies, a les nits, als patiments. Va portar somriures, il.lusions, somnis i insomnis.

"Ara és hora de deixar-lo marxar" pensa Ms. Kukuso.

Renunciar, aquesta és la paraula. Té la sensació que només li queda la resignació. La renúncia a estimar-lo, perquè és massa dolorós, massa difícil. Sembla que ara només queda apreciar-lo, com a amic, com a company de riures, de vivències, d'estones d'esbarjo, de nits de concert, de descobriments musicals, de frustracions acadèmiques i de moments de felicitat intensa. Oblidar-lo, és el que tots li aconsellen.

COVARDIA

Se sent covarda. Perquè renúncia per por, a patir més, a plorar més. I per cansanci, perquè ja no sap per on sortir-se'n.

Li diuen que "un clavo saca otro clavo", però un clau treu l'altre fent el forat més gran. Perquè les peces del complexe engranatge del cor i els sentiments, no es recanvien com les dels motors. Perquè ningú pot substituir-lo a ell. Perquè ell, per ella, és una peça única; la seva complementària. Però aixó, els altres, no ho entenen.

Potser el temps farà la feina, de diluïr l'amor que sent per ell. Potser el dissoldrà en un vas de llàgrimes o senzillament deixarà consumir-se la flama. Potser l'amistat i prou, és realment un tresor que val tants patiments.

Malgrat tot, ara el cel és gris i no blau. I una amarga tristor li circula per les venes.

Avui Ms. Kukuso ha perdut definitivament el nord.