Cercador
Mitxirrika
Un relat de: PuçaEl fons del mar mai s'aprecia bé des de la superficie.
El fons del pensament tampoc.
I malgrat diuen que la qüestió és nedar fins a trobar el corall,
que no és fugisser aquest corall?
el que no es deixa atansar,
el que està prohibit agafar.
De vegades ens conformem amb mirar,
o restar al seu voltant,
deixant-se endur pel corrent.
Perquè ens fa por arriscar,
agafar-nos els dits,
tornar a patir.
Fa pànic,
reconèixer l'inevitable,
saber que hi ha quelcom,
no controlable.
Atemoritza deixar-se endur,
i les mans tremolen
i el cor batega.
De sobte tot es fa petit,
el món queda reduït
a un somriure.
Comentaris
-
m'ha cridat l'atenció[Ofensiu]Yáiza | 13-12-2006
el teu relat, pel seu títol. Mitxirrika. Has llegit a Atxaga? Jo ho estic fent (El hijo del acordeonista), i parla de les mitxirrikak, de les papallones... de la paraula mitxirrika i de les altres maneres de dir papallona que hi ha en basc.
Però no hi trobo la relació amb el teu poema... Tot i això, m'ha agradat força.. bona dissertació sobre fins on podem arribar a entendre el món i a nosaltres mateixos.
fins aviat!!
Yáiza -
ultim!![Ofensiu]focdegel | 12-12-2006
Ufss noia!!
m'he llegit ja tots (potser me n'ha faltat algun :S) els teus relats i poemes, i t'he de dir que m'has deixat realment meravellada!
Sobretot pel que fa als petits relats aquests que has dividit en capítols. Els he trobat d'un gust i d'una perfecció lèxica impressionants... M'han encantat, de debó! I els poemes i tot lo altre, el mateix! jeje
Llàstima de no haver-te llegit abans! jeje a partir d'ara, ho faré sempre ;)
Un petonet wapissimaaaaaa -
Sobrevolant la por[Ofensiu]Unaquimera | 29-10-2006 | Valoració: 10
Un poema que conté paraules fortes, molt carregades de significat: prohibit, por, pànic, inevitable... i verbs contundents: arriscar, patir, reconèixer, tremolar, bategar... i que acaba amb un símbol d'esperança: el somriure d'una altra persona.
Aparentment senzill, te'n surts amb escreix del risc de caure en el pessimisme absolut.
Una frase realista que acull els temors humans: "ens fa por arriscar, agafar-nos els dits, tornar a patir."
Ben fet!
Estic encantada d'haver-te descobert i espero poder tornar per aquí a llegir més coses teves.
T'envio una abraçada per celebrar la coincidència d'avui,
Unaquimera
-
ens contentem...[Ofensiu]Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10
amb allò fàcil, gratuït... o somiem allò impossible.
De vegades els dits se'n amaguen atemorits dins les mànigues i altres s'allarguen i perden de vista la mà.
Però al final... sempre ens queda... un somriure
Genial poema!
Petons i una abraçada!
Gràcies pels teus incontables comentaris. -
no agafarem el corall...[Ofensiu]jordi vallverdú | 17-10-2006
... però tindrem sempre el somriure.
-
quines imatges,[Ofensiu]otamda | 16-10-2006 | Valoració: 10
quina llum, quins colors...
Valoració mitja: 10
l´Autor
33 Relats
91 Comentaris
38453 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Fa 21 anys que vaig nèixer a la ciutat de Barcelona. Ara en fa ja 4 que estudio química... i cada any, cada moment, cada il.lusió, cada sentiment, els intento reflexar als petits relats que deixo per aquí de tant en tant, quan l'inspiració decideix visitar-me.Espero que us agradin.
Una abraçada!
Per a més informació... a_bon_ramos@hotmail.com
www.fotolog.com/kukuso
Últims relats de l'autor
- Mitxirrika
- El bon temps vol marxar
- Què em passa doctor?
- El monstre dels ulls verds
- Àtoms excitats (et desitjo)
- Metabolisme amorós
- Fora d'òrbita
- "Corrent entre camins on les meves petjades s'esborraran"
- Si...
- 48 hores
- Reflexions a la tassa del vàter
- De sobte un flash
- El cor passat pel batedor (Un somrís i un llibre Capítol 7)
- Encontres a la tercera fase
- He pintat la nit plena d'estels