Mitxirrika

Un relat de: Puça

El fons del mar mai s'aprecia bé des de la superficie.
El fons del pensament tampoc.
I malgrat diuen que la qüestió és nedar fins a trobar el corall,
que no és fugisser aquest corall?
el que no es deixa atansar,
el que està prohibit agafar.

De vegades ens conformem amb mirar,
o restar al seu voltant,
deixant-se endur pel corrent.
Perquè ens fa por arriscar,
agafar-nos els dits,
tornar a patir.

Fa pànic,
reconèixer l'inevitable,
saber que hi ha quelcom,
no controlable.

Atemoritza deixar-se endur,
i les mans tremolen
i el cor batega.
De sobte tot es fa petit,
el món queda reduït
a un somriure.


Comentaris

  • m'ha cridat l'atenció[Ofensiu]
    Yáiza | 13-12-2006

    el teu relat, pel seu títol. Mitxirrika. Has llegit a Atxaga? Jo ho estic fent (El hijo del acordeonista), i parla de les mitxirrikak, de les papallones... de la paraula mitxirrika i de les altres maneres de dir papallona que hi ha en basc.

    Però no hi trobo la relació amb el teu poema... Tot i això, m'ha agradat força.. bona dissertació sobre fins on podem arribar a entendre el món i a nosaltres mateixos.

    fins aviat!!


    Yáiza

  • ultim!![Ofensiu]
    focdegel | 12-12-2006

    Ufss noia!!
    m'he llegit ja tots (potser me n'ha faltat algun :S) els teus relats i poemes, i t'he de dir que m'has deixat realment meravellada!

    Sobretot pel que fa als petits relats aquests que has dividit en capítols. Els he trobat d'un gust i d'una perfecció lèxica impressionants... M'han encantat, de debó! I els poemes i tot lo altre, el mateix! jeje

    Llàstima de no haver-te llegit abans! jeje a partir d'ara, ho faré sempre ;)

    Un petonet wapissimaaaaaa

  • Sobrevolant la por[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2006 | Valoració: 10

    Un poema que conté paraules fortes, molt carregades de significat: prohibit, por, pànic, inevitable... i verbs contundents: arriscar, patir, reconèixer, tremolar, bategar... i que acaba amb un símbol d'esperança: el somriure d'una altra persona.

    Aparentment senzill, te'n surts amb escreix del risc de caure en el pessimisme absolut.

    Una frase realista que acull els temors humans: "ens fa por arriscar, agafar-nos els dits, tornar a patir."

    Ben fet!

    Estic encantada d'haver-te descobert i espero poder tornar per aquí a llegir més coses teves.

    T'envio una abraçada per celebrar la coincidència d'avui,
    Unaquimera

  • ens contentem...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10

    amb allò fàcil, gratuït... o somiem allò impossible.
    De vegades els dits se'n amaguen atemorits dins les mànigues i altres s'allarguen i perden de vista la mà.
    Però al final... sempre ens queda... un somriure
    Genial poema!
    Petons i una abraçada!
    Gràcies pels teus incontables comentaris.

  • no agafarem el corall...[Ofensiu]
    jordi vallverdú | 17-10-2006

    ... però tindrem sempre el somriure.

  • molt be![Ofensiu]
    aleix | 17-10-2006 | Valoració: 10

    Ei, fa molts anys que dono voltes al corall, estic encegat i cansat, però sempre que intento acariciar-lo per sentir el seu batec la corrent m'allunya. El somriure brilla en l'horitzó de la meva vida, i és el temor d'aconseguir i de perdre, de sentir i d'estimar...

  • quines imatges,[Ofensiu]
    otamda | 16-10-2006 | Valoració: 10

    quina llum, quins colors...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Puça

Puça

33 Relats

91 Comentaris

33516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Fa 21 anys que vaig nèixer a la ciutat de Barcelona. Ara en fa ja 4 que estudio química... i cada any, cada moment, cada il.lusió, cada sentiment, els intento reflexar als petits relats que deixo per aquí de tant en tant, quan l'inspiració decideix visitar-me.
Espero que us agradin.

Una abraçada!

Per a més informació... a_bon_ramos@hotmail.com

www.fotolog.com/kukuso