Discusió 24

No puc soportar molt més temps aquest nus que tenc a la gargamella, aquestes ganes inevitables de plorar, que es transformen en pluja salada que regalima per les meves galtes, enceses per l’emoció. Se’m fa inimaginable el poder perdre’t, es fa inconcebible per la meva imaginació el fet de ser “una més”. No, no puc. No et pens deixar marxar tan fàcilment de la meva vida. Simplement perquè no seria racional, ara que ets meu; bé, ara te m’estàs escapant per segons, només es qüestió de temps que tot es trenqui, i el nostre amor caigui a terra esmicolat en forma de trocets de vidre transparent. Transparent com jo, que no puc ocultar el que sento, no puc callar-me el que pens i empassar-me les paraules, no. Jo l’he de cagar, he de ficar la pota fins el fons. L’únic bo de les baralles, són les reconciliacions… On tot és color rosa, i la paraula dominant és un t’estimo, sincer.