DIÀLEG

Un relat de: Janes XVII
El diàleg camina perdut entre les tenebres de la incertesa, a la recerca d'un espai de llum que parli d'entesa.
Solca la terra promesa i deserta sense entrebancs a l'aguait d'unes oïdes amatents, d'un seny que s'encomani, d'una actitud de dimonis porucs, d'un respecte ancestral guanyat a pols, d'una història que ens dibuixa sense disfressa, d'un guerrer que abaixi les armes i les llenci al pou de l'oblit.
El diàleg no és pas el que s'ha perdut.
El diàleg ha retrobat el viarany d'una vella conversa pendent que parla de sentiments i orgull!
Prou doncs!

Comentaris

  • No m'havia passat mai...[Ofensiu]
    llpages | 15-06-2023 | Valoració: 10

    que em sentís identificat amb el que vol dir el poema i no ho sàpiga expressar en un comentari. Curiós... Endavant, Janes XVII!

  • Diàleg[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-06-2023

    Sovint confós amb discussió. Una praxi poc utilitzada i tan resolutiva que és.

    Molt ben explicat Janes XVII

    Salutacions.

    Rosa.

  • La millor eina[Ofensiu]

    Malgrat estar la millor eina, el diàleg no s'utilitza prou i sovint s'empra com a arma. M'ha agradat moltíssim com ho expliques, m'identifico amb la teva manera de fer.

    Felicitats per l'escrit.