Deutes pendents

Aprenc a viure sense tu, si més no ho intento. Vull que el meu futur passi per les meves mans. Ni per les teves ni per les de qualsevol altre, tan sols per les meves que han estat les que han guanyat el que tenen i les que han perdut les oportunitats que malauradament ja mai més tornaran. Puc aconseguir-ho, sé que tard o d'hora podré fer-ho perquè no crec que les teves cadenes siguin tan fortes com per retenir-me per sempre més. No ho permetré, no tornaré a permetre que em guanyis la partida. No tornaré a donar-ho tot a canvi de dolor, a canvi de res.
Passi el que passi ara és el meu moment, ara començo a caminar de nou però aquesta vegada ho faig amb la certesa de que si caic sabré aixecar-me de nou, de que si tornes a aparèixer a la meva vida em sabré cobrar els deutes pendents.