Desig de serps

Tot va passar com el dia abans a l'hora de fer la migdiada. En Lluís, el seu home, va trencar el son amb desitjos inajornables. Li tocava els pits, l'esquena nua, li acaronava el cabell, de la mateixa manera que el dia abans. Ella, tornà a sentir el mateix rebuig, com una mena de fàstic. El va refusar, però ell, vinga i vinga, va continuar la seva tasca sense aturar-se, encès com estava.

Ella va desitjar tornar-se serp per injectar-li el seu verí mortal. Sabia que al seu home li feien fàstic i àdhuc aversió aquella mena de rèptils. Amb totes les seves forces ho va demanar, però no va poder aconseguir-ho. En Lluís l'abraçava amb força. L'envoltava totalment, havia aconseguit tancar-la a la seva presó de braços. Ella, per un moment, imaginà el seu deler fet realitat, ja se sentia serp, i l'home de fet abraçava de cop el cos d'un d'aquells animals repulsius, amb la llengua bífida i mòbil. Però, tot continuava igual, res no havia canviat. La serp tant sols hi era a la seva imaginació.

Els llargs cabells de la Lídia, recolzaven la seva esquena, el seu cos era el mateix, seguia essent una dona. Es va deixar anar, li va permetre que la penetrés fins que en Lluís va poder satisfer les seves ànsies i la va deixar en pau. Va veure com s'aixecava fins la cambra de bany i també com tornava dibuixant un somriure i al llit va encendre un cigarret com si res.

La Lídia encara tenia el record de la darrera vegada que no ho va voler fer amb ell. En Lluís va embogir de cop: que està passant? T'ho muntes amb un altre potser? O és que ja no em desitges. Deu ser això, segur que és això. Ets una puta!. I la va bufetejar moltes vegades. Els seus crits de súplica encara aconseguien que s'esverés més, fins que la sang va brullar a dojo i es va espantar. Llavors va cridar una ambulància. Tota la tarda la va haver de passar a l'hospital, però no el va denunciar malgrat les preguntes indagatòries del metge que l'atenia dins de sospites.

Ara amb el somrís a la cara jagut al seu costat li deia: Ho veus, com no costa tant fer-me content, dona?. Si no vols, fas que tingui dubtes i em torno boig.

Ella li girà l'esquena i va pensar: De fet tot ha estat qüestió de no haver-me pogut convertir en serp, i li somrigué també. Desprès es van fer un petó.

La tarda començava el seu llarg crepuscle, els ocells envaïen el cel i escoltà com li deia mentre es posava la roba, vaig a buscar els nens. Torno de seguida. I un altre petó s'escoltà a la tarda, desprès va sentir el soroll de la porta que es tancava.