Cercador

Llista categories

Des de la distància exacta II

Un relat de: albuheira

De nou les flors reviuen l'alegria de veure't
en la primavera tardana dels meus anys
i rebufa el vent càlid del desert
enportant-se els fantasmes de mil batalles.

Dret al bell mig del no-res t'albire les espatlles
nues i amarades de besos estèrils
cercant minúsculs plecs on mantenir
l'humitat de l'amor que ansie.

Perdut gairebé tots els dies entre tu i el meu jo
ni sé on sóc, ni tu quin lloc ocupes
en aquest rar i angost paisatge
que hauria de reconéixer.

Si no sóc jo no puc estimar-te,
i aquesta veritat em pertorba
en saber-te cada cop més lluny
en saber-me més perdut cada volta.

Els anys passats, els anys que passen, els anys.

Comentaris

Afegir comentari

Resposta a Queca[Ofensiu]
albuheira | 30-07-2005
Gràcies Queca. vaig penjar els dos poemes i no havia tornat a passar , no havia llegit el teu comentari. Tens raó en el que dius, el temps sempre ens proporciona el lloc adequat per poder vore les coses.
Des de la distància exacta[Ofensiu]
Queca | 02-07-2005
és quan es comença a trobar a faltar aquest amor que et dona vida, però els anys passen i la distància es transforma en record.
Dos petons per aquests dos poemes preciosos.
L'enhorabona i saltu!
Molta màgia!!