Dents mal posicionades

Venia de denunciar la dentista, només era un pas. Uns quants milers d'euros per arreglar-li la boca...lladre amb roba de boutique i casa amb piscina!

-I ara resulta que la moda mana que les dues peces centrals de dalt separades són un tret bellíssim. I jo ho tenia així. Més les que estaven encavalcades, més les que feien muntanya russa...i tot passarà a ser fashion apart de ser símbol...on ho vaig llegir? De grandesa? De saviesa? D'odontopoesia? I va i la bandarra aquesta, fastigosa, carregada d'anells bons de joieria bona i de glamur i pintada com una mona monasletizionas i que té dona de fer feines resident a casa seva: jo!...i va i m'enreda!

Volia venjar-se més encara, la Gròssia (nom que li feia gràcia força grossa peò no tant sovint com necessitava).

-De cada dècada que duc treballant a casa seva...em buscaré records forts per projectar a l'univers ara que he après tècniques revenjanergètiques...com es diuen? Enriki? Ronyiki? Tant se val? Més allò, allò...meditar, el viralpassana, no? M'ha purificat els nivells més profunds de la ment. Sí, m'ha reduït la ràbia...que canalitzaré per tal d'escarmentar aquesta tia indecent, jo, deessa justiciera!

Va esclafir a riure amb les dents noves de trinca com les hi havia deixades no feia ni una setmana qui li pagava el sou, tan irrisori. Va riure i va espantar una libèl·lula aràbiga èbria i va atraure dos gats de la bohèmia més vespral coneixedors de totes les teules tarades.

-Roser, gats...rosegats!-cridà a la seva mare morta, que també havia servit a la Rakelyn, al xalet d'alt standing d'urbanització up-urb.

La traspassada, estrella potent, envià llum fins l'esquifit balcó on la minsa Gròssia acollia aquells felins que increïblement hi havien fet un salt des de la casa del davant. El seu pèl mostrava clapes de rosegades de rates dues vegades més grosses que ells.

'Calaix de collage'

L'esperit matern ho va escriure al cel amb estels.

Però la Gròssia no volia somriure. Els seus seixanta-dos anys estaven enfadats per no haver-se atrevit a abandonar una vida de subjugació seguint el model de la progenitora. N'havia heretat l'exdentadura histriònicament escandalitzadora que no seguia cap cànon de bon gust. Mandíbules arquetípiques que la Gròssia havia vulnerat permetent que la Rakelyn profanés perquè no havia callat, àdhuc se n'havia enfotut molt i més. Ni un trist descompte, li havia aplicat. L'odontòloga, propietària de Up Cost Dental Clinic mereixia, còsmicament, un senyor toc tustaire.

-Així m'ho comunica una magna força interna i certa.

En dir-s'ho va mirar amunt, a les paraules de puntets rutilants al firmament, que continuaven titil·lant.

'Calaix de collage'

La Gròssia va exclamar un 'ah' i va fer un saltet i els gats li van copiar. Li va ballar un pont mal col·locat i les peces blanquejades van començar a tornar al to barreja de negre cafè, de sangonosa remolatxa i de cúrcuma safranosa...ancestral, tot plegat.

La dentista, a l'ala esplèndida de la mansió, acabava de fornicar amb un comercial metal·lúrgic a qui urgia un cony del tipus planta carnívora per treure's la cremosa ardor. La dona duia implantats, al canal vaginal, ullals selectes extrets de clientela a qui havia engalipat dient-los que estaven en mal estat o que estilísticament alletgien i que calia substituir. El perfum tumbaire que s'espraiava, cloroformitzador que a ella no afectava, impedia que la víctima contraargumentés amb capacitat raonaire: analisi zero i actuació invasiva que es duia a terme.

-Se li ha acabat!

Anava descalça. Serenament entaforà els peus en espardenyes que havien trepitjat sorra sagrada, que, es va adonar, els gats duien lligades a llurs cues per tal que se les calcés. La Gròssia, commoguda per les ferides dels animals, aquella vermellor viva, va acaronar-los els caps. Havia de guarir-los.

A la cambra menuda on havia gastat l'existència, humilment decorada, al senzill simfonier de fòrmica i matxembrat tenia, a l'onzè calaix, retalls de roba i de paper de regal. N'encolà i adherí com a pegats als gats, convençuda que serien curatius per a les ferides.

-Que macos quedeu, que artístics! Esteu millor, oi?

El somrís de la Gròssia arran del miol a l'uníson i d'assentiment dels dos felins ensenyà la dentadura original, recuperada, fora arrenjaments rakelínics. Com abans.

I mentrestant, la dentista estava en ple malson...i, no, estava sent realitat que comprovaria: de cop, com obra d'encanteri, una dentició li amarava les genives amb peces farcides de cucs foradaires i tafaners que treien els caparrons per trobar el tacte d'una llengua aspra i viperina.