Delícies

Un relat de: deòmises
Deixa unes noves pinzellades damunt de la fusta i hi afegeix mitja dotzena de figures al conjunt, cadascuna més estrafolària. Les copia del quadern dels esbossos, que ha anat recopilant al llarg de la darrera visita. No s'atura a pensar en llurs anatomies ni en l'evolució que han sofert per arribar a l'aspecte que tenien en trobar-los. S'afanya perquè el temps corre i s'aproxima l'hora de la nova trobada. A més, necessita més models per emplenar aquest Jardí que li bull dins del cap, un món d'éssers impossibles i prou originals per astorar qui els observi quan el tríptic s'hagi enllestit. Entre la realitat i el somni, les criatures vagaregen en el lliure albir d'un Déu que els permet moure's però que, alhora, els ajusticia sense misericòrdia. I, enmig d'aquesta alquímia de cromatisme i de formes oníriques, cada nou element és celebrat com un descobriment ofert a la humanitat futura, junt amb l'enigma del significat veritable. Tanca de nou els plafons i el globus terraqüi que hi apareix ja és prou complex d'entendre's i somriu: aquest només és un bri de dificultat dins el cosmos que creix i augmenta en el seu interior, on l'Edèn i l'Infern gairebé es toquen i es complementen. I les Delícies, en el seu centre, es multipliquen i proliferen, com exemplars únics en la imaginació de l'artista.

Hieronymus surt al carrer i s'espera uns instants. Els fars d'un automòbil evidencien la pluja que cau en l'inhòspit hivern neerlandès. Les seves portes s'alcen com les ales d'una gavina i, dins seu, hi apareix en Marty McFly. A punt de pujar al vehicle del seu intrèpid amic, que la casualitat li ha brindat, i llestos tots dos per a un nou salt temporal, l'artista comprova que ha agafat grafit i quadern. Mai no se sap què pot haver-hi en els escenaris ignots on aconsegueixen raure, i la inspiració cal atrapar-la tot treballant. En un tres i no res, el DeLorean DMC-12 desapareix; d'ell tan sols en queda un lleu rastre de pneumàtics en el carrer de llambordes de la ciutat de Den Bosch.

Comentaris

  • L'art del temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-01-2020 | Valoració: 10

    El pas del temps, les diverses èpoques, l'art que les uneix i la inspiració que cal treballar, tot barrejat en la paleta del nostre mestre Deòmises. Una meravella! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

342 Relats

928 Comentaris

245182 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978