Del sentit de la vida

Un relat de: Josep Bonnín Segura

A vegades he pensat: Si pogués amb un comandament a distància, de cop, paralitzar l'activitat en el món i que cada persona es plantegés si la forma de vida que du, el porta realment a la felicitat (que teòricament és la màxima aspiració del ser humà malgrat no ho pareixi); i si no és així, si el camí de vida que du no el porta a aquesta anhelada felicitat, es demanés, al manco, si la pot intentar canviar, perquè fos una mica més conseqüent i congruent. Crec que amb un plantejament així el món com el vivim començaria a canviar.
Realment ens hem demanat alguna vegada, pels efectes que veiem, si no hem sortit de la vertadera essència que som: Naturalesa. No sé ja a quants de medis informatius i revistes divulgatives he llegit que l'estrès i la depressió són les malalties mes generalitzades en el segle XX i que continua incrementant el nombre de malalts en el segle XXI. A la vista d'aquestes manifestacions de desequilibri general a nivell de salut, podem arribar a pensar en algun instant que duem el camí adequat?. Pareix per analogia en la manera en que ens expressem , que la vida tal com la constituïm és una espècie de lluita, i jo em deman per arribar a quin objectiu?: a tenir més coses, a no tenir ni un mínim d'espai de temps per gaudir d'aquestes petites coses que en el fons son tan importants i que únicament veiem la seva importància quan ja ens és impossible realitzar-les.
Borges després de fer una reflexió de tot el que faria o deixaria de fer si tornés a néixer, acaba dient: "Doncs ja veuen, tinc 85 anys i sé que m'estic morint", seran aquestes les nostres darreres paraules?. Haurem malgastat el temps que ens ha tocat de viure fent coses que no desitjàvem, sense plantejar-nos mai quines serien les que realment estimarien fer
L'esperança és que a qualsevol instant de la nostra vida, podem modificar el sentit de la mateixa.
Qui no ha sentit parlar del pintor neoimpressionista francès Paül Gauguin, que era un agent de Borsa de París i diverses circumstàncies de vida el duen a dedicar-se a la seva plena devoció: La pintura, per acabar anant-se a pintar a una Illa del Pacífic. I així com me referesc aquest cas, en conec molts d'altres, més propers que han deixat un càrrec, una carrera, una feina important, inclusiu una relació per atrevir-se a fer el que realment estimaven. L'únic que ens pot aturar a prendre la decisió són els missatges de por que el sistema social, laboral envia per a garantir la seva continuïtat: L'important es que res és mogui i si es mou que ho faci d'una manera tan lenta i imperceptible, que el mateix sistema ho pugui assolir: Feina a un mateix lloc fins a la jubilació, malgrat encara es tingui prou capacitat per treballar. Inducció directa a que el fet de tenir moltes de coses ens farà sentir-nos feliços. Hi ha famílies que els dies de lleure, se les passen en els hipermercats. Vacances no quan estem cansats , sinó quan toca, malgrat no podem més. No és trist que no siguem nosaltres de manera individual els qui administrem el temps de la nostra vida?
Acabaré amb una frase de Jesús, un gran mestre. Els deixebles anaven una mica accelerats pel camí, i Jesús el diu: Per què aneu tan atrafegats? Tal volta creieu que així afegireu un sol dia més a la vostra existència?. Tal volta si reflexionéssim en el vertader principi de la nostra existència, encararíem la nostra forma de viure d'una manera molt distinta i ens trobaríem molt més a prop de trobar aquesta felicitat interna que diem sovint que és el que realment estem cercant, malgrat moltes vegades pretenem trobar-la per camins erronis.



Comentaris

  • Reflexions necessàries[Ofensiu]

    Sí, noi, el que fem, de tan atrafegats com vivim, és restar dies a la vida, restar temps a l'amor, restar oportunitats i besades als fills, cafès als amics, restar passejades, flaires, contemplacions i respiracions... Bé, respiracions no; de tan depressa com anem respirem petit i sovint, i restem així moltes més coses.
    Ostres, jo ha entrat aquesta setmana i havia decidit que cada dia vull llegir almenys un relat. T'ha tocat per ésser un destacat de l'editora i tenir aquest títol que m'ha atret com un llampec en nit fosca. I ara em tocarà tancar l'ordinador i posar-me a pensar una estona, i a escriure coses meves que de ben segur podríem compartir perquè jo també escric per trobar-me i per aportar un xic de llum a dins i a fora meu.
    No et puntúo perquè de moment no ho faig.
    Vaig a alentir una mica el temps d'aquest matí.

  • La rutina no ens deixa somiar[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-01-2005 | Valoració: 8

    Crec que tens tota la raó. Últimament, l'estrés entra a la vida de moltes persones. La rutina està plena de tantes obligacions i preocupacions, que no tenim temps per gaudir dels petits detalls de la vida. Volem abarcar tant, que dediquem la major part del temps a les nostres obligacions, quan tot podria ser molt més fàcil i senzill. La felicitat la podríem aconseguir amb ben poca cosa, i sobretot amb coses no materials, si no, simplement amb una conversa, amb una abraçada, o amb un simple passejada al costat d'una persona que t'importa de veritat.
    En canvi la societat ens imposa uns objectius molt alts, que nosaltres ens acabem creient, i apliquem a les nostres vides.
    És bo reflexionar de tant en tant sobre la vida que estem vivint.

  • Gràcies Estemariu[Ofensiu]

    Gràcies pel teu comentari per pensar que pot ser d'utilitat per a la reflexió. Jo sent que els relats únicament son meus quan els he acabat i encara no s'han publicat. Després son de qui els pugui necessitar en la manera que sigui. Vaig crear en paper, algun que altre full de reflexió, i llavors corria a través de fotocòpies, que era el que es demanava al final del full. Ho vaig fer abans de començar a penjar relats a les pàgines electròniques. Aquesta ha estat des de sempre la meva intenció. Gràcies altra vegada

    Josep Bonnín

  • Un bon relat per a reflexionar[Ofensiu]
    Estemariu | 24-10-2004 | Valoració: 10

    Hola Josep,
    m'ha agradat el teu relat perquè és un bon punt de partida per a encetar un tipus de reflexions que queden molt arraconades durant els dies frenètics de la setmana. Me l'he imprès i el tinc ja preparat per a utilitzar-lo (amb el teu permís) amb un grup de reflexió que ens reunim cada 15 dies. Moltes gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

400 Relats

903 Comentaris

483298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!