Deixa't lliscar pels viaranys del son...

Un relat de: Waldo Lideker

Deixa't lliscar pels viaranys del son,
per on resulta dolç el transitar.
Allunya't de la ment l'horrible món
el fel del qual sens dubte has de tastar.

És tan gran el teu poder, i pregon,
que solques, nauta ardorós, arreu el mar
com si al timó hi governés un Caront,
no el de l'avern, el del feliç atzar.

I tornes nou, refet, del somni antic
per afrontar altre dia la grisor
que engendra el tedi, fatídic cacic.

Confia, doncs, en l'horitzó més ric
que t'augura el consol reparador
promès en la foscor del vespre amic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: