Deixa'm arrodolinar-me al teu envolt

Deixa'm dibuixar sobre la teva pell de no-res
alguna cosa, algun gest embriac,
deixa'm dibuixar somnis, o els olors, o els cants o la por.

Deixa'm esdevenir
l'estel embriac, la diva grassa,
un petit cabell de la teva nuca,
i una cel·lula del teu fluxe, un plec efímer,
o el xisclet que fas
quan ve el desig i s'hi abeura assedegat;
aquell desig, alt del tot fins el mai més.

Deixa existir el meu nom,
escrit sobre la pell del teu ventre
fent-li pressió amb la carícia d'un feix de blat.

Deixa'm ser
la tela que t'acaricia, o la carícia en si, que viu en tu.

Deixa'm existir en tu, dins tu, a cada cèl·lula,
en cada porció d'aire que inspires;
deixa'm ser un espai dins el teu fum
que llisca suau fins la nit més freda.