De quan 7 i 7 feien 77 o 29

Va passar el temps.

El set estava cansat, dempeus. L'altre set copià totalment la sensació, que era realitat.

Llavors es va posar la 'i' pel mig. Havien de seguir aguantant-se drets, doncs, amb l'afegitó d'una mena d'obstacle equidistant entre ells que semblava una mala herba punyetera i entrebancaire.

Havien trobat la solució d'esdevenit 29, no recordaven com. Havia funcionat tot un regueró de temps. Fins que el 29 marxà. El 2 a la terra de les beceroles on el feien dibuixar com si fos un ànec; el 9 tingué ganes de gresca física i buscà un 6.

Ara el 7 i 7 és, amb prou feines, 4 i 4 (la p...crisi i la seva influència, repercussió, percussió i mandangues i parafernàlies putrefactes, aixì de clar).

De fet, el 7 i el 7 saben que hi ha part d'excusa i així ho volen. Somriuen amb un respirar alleujat. No hi ha obligació de dir 'podem' si no hi ha cap voluntat.