Cercador
De matí quan t'aixeques
Un relat de: Astracan- Compartir:
De matí quan t'aixeques
el sol surt per a tu
i la memòria
desfà entremaliadures del passat.
Ets la rosada
humitat que voreja les voreres
i fa que visquen plantes
a la vora del vers.
Vers en propietat
que ets tu quan et miro
i et deixo de mirar per mirar
un altre lloc i allà m'hi perdo.
Ets vers, rosada, sol
i matinada, quan dorms al meu costat
i em gito i t'agafo la mà
com si mai abans l'hagués trobat.
Ara al matí la cosa és diferent
jo dormo al llit
i tu t'has despertat
amb el soroll d'avions del teu tic-tac.
De nit serà quan ens retrobarem
fosc, a fora
però a casa la llum s'haurà expandit al teu voltant
només hi haurà colors a la imaginació.
l´Autor
3 Relats
3 Comentaris
2111 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Romàntic.Per no estimar-te estimaré la veu
d'allò que em diu tot el que tu no goses
...
Per no estimar-te t'he estimat molt més
i ara dins meu tot es la teva crida
...
Miquel Martí i Pol
Jo per estimar-te he arribat a ser
sense pretendre-ho el teu volgut amant
i més potser la teva clara imatge
sense voler m'he convertit en tu.
Ara, em direu, l'amor es part de tu, però una part només que d'altres tinc. Així he pogut escriure un poc de la discordia, dos llonzes d'obvietats i més de melangia: per no oblidar-te recordaré els records i més si tu t'hi poses.
Sigueu feliços almenys el que dura un estarnut i ja ens anirem llegint.