Coven Garden

Coven Garden

Ella:
La seva trucada em va posar molt neguitosa. Feia molt de temps que no havia sentit la seva veu. I la seva invitació per anar a l'Opera em va obrir un mon de records. Records de temps passats, de temptacions, de febleses i de vivències ara adormides. I un mal final.
Em vaig plantejar de no anar-hi, però em sentia valenta, i no hi veia cap mal per anar a l'Opera i desprès a sopar.
L'emoció de veure'l de nou, el record temps passats era massa fort i m'hi vaig voler arriscar. Ara em veia capaç de dir no.
Li vaig dir que hi aniria.

Ell:
T'havia convidat a anar a veure l'Opera de Mozart, La Flauta Màgica, al Coven Garden de Londres. Volia celebrar l'aniversari de la teva iniciació.
El teu record en mi era poderós, havies estat la meva possessió, i enyorava el poder dominar-te a plaer meu. La nostra relació no va acabar massa bé, però pensava que el temps arregla moltes coses.
Al convidar-te tenia por de que encara no volguessis saber res de mi, i que relacionessis la data i declinessis la invitació. Que em diguessis no directament.
Però vas dir que si. Me'n vaig alegrar molt.

Ella:
Quan el vaig veure, el cor em va fer un bot, i en el pensament em van venir de cop tots els moments viscuts amb ell, i em vaig dir que potser hagués hagut de dir no. Seria prou forta?

Ell:
El petó de retrobada va ser excitant i elèctric. Va passar la corrent entre nosaltres. Va ser un bon senyal.

Et veia nerviosa. Et vaig dir que estaves preciosa i radiant de bellesa. I era veritat. Vas fer veure com si no t'ho volies creure, però la teva cara ho deia tot.

Durant el camí al Coven Garden m'havies comentat les teves indecisions sobre quin vestit escollir, que no sabies què posar-te, ni sabies si lo que havies escollit era lo adequat. (Vaig interpretar el comentari com que mostraves una certa inseguretat, el temps no t'havia canviat tant).

Desprès de moltes voltes t'havies decidit per un vestit negre, llarg, escotat en una V molt pronunciada, que et feia lluir els teus pits sempre sensuals i meravellosos, mostrant-ne una bona part i insinuant l'altre sobresortint-ne els mugrons. Entre els pits un penjoll d'acer i negre. Les sabates, també negres, eren de taló d'agulla, molt alt. El teu cabell negre brillant. Feies molt de goig. La gent no parava de mirar-te. Jo estava joiós.

Intuïa que el nerviosisme inicial donava pas a aquell orgull íntim teu que et dóna tanta seguretat en tu mateixa i t'omple de força i d'alegria. A pesar d'això, o per això et volia meva. sotmesa.

L'opera havia estat molt ben interpretada i la música, perfecte, Mozart havia entrat dins teu. Estaves preciosa. Se't veia la cara riallera. Admirar-te era un goig inacabable.

No gaire lluny del Teatre, vas reconèixer desseguida el restaurant que havia escollit per a tu . L'havies mencionat en una conversa banal feia molt de temps, com un lloc que t'agradaria conèixer. Sé que vas agrair l'elecció, doncs encara no hi havies anat. A més, el restaurant et va fer quedar bé. Va ser un sopar esplèndid, amb el menjar molt bo, i la conversa molt fluida. El temps va passar volant.

La temperatura era plàcida i varem seguir passejant pels carrerons del Coven Garden que jo coneixia tant bé. Al cap d'una estona de caminar, vas sentir una música que sortia de dins un edifici. Ens varem aturar al davant de la porta i et vaig proposar si acceptaries una sorpresa. Et faria un regal si em donaves unes petites penyores. Hi vas estar d'acord. El present era un foulard de tons blaus, i la penyora que amb ell et tapés els ulls, i entréssim a escoltar la música.

Guiant-te, et vaig fer entrar al edifici on ens havíem aturat. No ho veies però endevinaves que la sala on varem entrar era gran, alta i espaiosa. Et vaig portar fins el mig de la sala on la sonoritat era molt bona. Et vaig deixar dreta, dient que esperessis, que anava a demanar una altre música.
El que no veies és que tenia les finestres molt altes, que el terra era de fusta polida i envernissada reflectint les llums, i al mig un gran llit rodó amb un moble a un costat ple d'estris i cordes. Al sostre hi havien diverses argolles.

T'havia proposat escoltar música clàssica i em vas dir que t'agradaria Vivaldi. Vaig anar cap l'equip de música mentre tu em seguies pel ressò dels meus passos. Et vaig posar les Quatre Estacions que sempre t'havien agradat.

Al tornar al teu costat et vaig demanar que t'inclinessis davant meu en senyal de respecte, i que em fessis una reverència. Et vas posar furiosa i vas començar a exclamar-te. Però no et vaig deixar. Et vaig manar silenci, i per fer-te callar et vaig donar una forta bufetada. Vas voler retornar-te però com que ho esperava va ser fàcil reduir-te. Et vas callar de cop.

Ella:
Havia anat seguint el seu joc, que veia massa senzill i fàcil. Em va sorprendre amb la música i el foulard. De quina manera era coneixedor dels meus gustos!
Sense adonar-me'n vaig caure en el seu parany. No hagués hagut mai d'acceptar. Quan em vaig veure dreta, amb els ulls tapats, allà dins, i sola, un calfred em va recórrer el cos. Em vaig començar a veure més feble del que pensava. I a ell més fort.

En el moment en que em va manar que m'inclinés davant d'ell em vaig revelar, no ho vaig poder aguantar, però ja era massa tard. La seva força, i els records dels sentits excitats i apassionats ja estaven dins meu, dominant-me. Quan em va donar la bufetada, vaig saber que la meva passió poderosa i temptadora, al final acabaria dominant-me. Però jo no volia abandonar-me, volia lluitar aferrissadament. No volia que ell em dominés. No volia que ell, aprofitant-se de la passió sense fre que sabia i era capaç de provocar dins meu, com mai ningú ho havia aconseguit, em dominés.

Ell:
No vas inclinar el cap, et resisties, però sabia que et guanyaria la voluntat. Sense miraments et vaig apropar cap un costat del llit, on hi penjava una argolla. Estaves dreta i desorientada. En desordre físic i moral. Per sorpresa et vaig lligar les mans al darrere. Ja començaves a ser meva. Ja no t'escaparies.

Vaig aprofitar la sorpresa per descordar-te i treure't el vestit, abans i tot de que t'adonessis del que et passava.

No va ser fàcil, T'hi vas resistir. Veies que les coses anaven més lluny del compte, i de cap manera volies entrar en un joc en el que et sabies feble i perdedora. Si començaves, la teva voluntat no seria prou forta, i acabaries abandonant-te a les fortíssimes sensacions sensuals i sexuals que et jo et provocaria i que et faria gaudir de la passió tan intensament que arribaries a perdre la noció del temps.

Els temps passats ja tornaven a ser temps presents.

Veia com lluitaves, com no volies tornar a jugar aquest joc, com volies sortir-te'n, com no volies tornar a ser la meva esclava. Volies retrobar la llibertat de decidir per tu mateixa, però ja et sabia perduda. De fet ja estaves perduda des de que vas acceptar de veure'm.

El fet d'acceptar-me com el teu Amo, representava per a tu obtenir un plaer immens, únic, aquell que només s'hi podia arribar abandonant-te als sentits, però també abandonant-te a la submissió, de la que tu et volies escapar i que eres incapaç de controlar. De temps d'abans sabies que cada vegada aniria a més. Que s'acceleraria sens fi. Que et desequilibraria tot el teu esser, a tota tu com a persona, als teus i el teu entorn.

Però aquesta vegada, una vegada més, et vas anar rendint al plaer que et proposava. Només amb unes bufetades ben donades al cul, vas començar a deixar de lluitar i ja em demanaves amb el teu cos que seguís, encara que per la teva boca enganyessis la teva ment dient el contrari.

Ja sense el vestit, et vas quedar dreta i nua davant meu, només portant el foulard al ulls, el penjoll al pit i les sabates de taló d'agulla. Et vaig apretar fort els mugrons i et vaig pessigar el cul, per fer-te aixecar els braços. Et vaig lligar les mans i vaig passar l'extrem de la corda per l'argolla del sostre, desprès la vaig fixar deixant-la no massa tibant.

Et seguia mirant tractant de descobrir les teves emocions llegint la teva expressió. Quan cediries. Quan trigaries a abandonar-te. Quan deixaries de lluitar per abraçar el plaer únic que t'oferia.

Ella:
Ell s'estava apoderant de mi. La meva lluita interna, el combat entre la meva voluntat de resistir, ara minvant, contra el meu desitj pel plaer sublim, ara creixent.
La revel·lia a ser sotmesa encara era forta, però sabia que al final no guanyaria. La passió desordenada que ja m'envoltava era massa poderosa. Al final la seva voluntat manaria sobre la meva. L'imperi dels sentits sortiria avui triomfant.

Ell:
Et vaig posar el collar, el teu collar, el que et vaig regalar el dia que et vaig donar nom. Vas aixecar el cap, només els instants per posar-te'l. Vaig adonar-me que encara seguia la teva revel·lia al voler-lo mantenir-lo dret, però no vaig permetre que es fes forta. Estirant l'argolla et vaig fer baixar el cap. Encara se't encenia la sang i se't marcaven les teves venes, però vas seguir en silenci.

Amb una altre corda, llarga, vaig lligar-te amb devoció el teu cos. Lligar-te em procurava una emoció i excitació indescriptibles. Et vaig envoltar els pits, la cintura, i de cames obertes, et vaig passar una corda ben ajustada amb tres nusos, dedicats al teu cul, a la teva figa i al teu clítoris. Vas respirar ràpidament i se't va escapar un lleuger sospir. Vaig continuar amb els braços i desprès les cuixes, els genolls i les turmells. Vaig unir amb una altre corda, passada també per l'argolla del sostre, la corda que et lligava la cintura, de manera que estiguessis aguantada per les mans i per la cintura al mateix temps.

Em vaig aturar i vaig esperar un temps, admirant-te i gaudint de la teva bellesa, i disfrutant de la meva emoció i de la meva dominació sobre la teva voluntat. Seguia llegint els teus pensaments, de quina manera com una fruita madura t'anaves entregant als teus desitjos carnals. En aquest moment, veia com la teva volunta
t encara lluitava i gastava les seves últimes forces. Vaig deixar que la passió t'anés encegant i adormint les petites revel·lies que et quedaven. Et volia totalment sotmesa, totalment abandonada, totalment meva. Nomes em calia esperar que el teu desitj de plaer cantés victòria.

Quan ja el plaer i la passió guanyaven de llarg, et vaig preguntar: VOLS SEGUIR O VOLS QUE ET DESLLIGUI.

Amb veu ja tremolosa i vençuda em vas dir: SEGUEIX. NO T'ATURIS PER RES DEL MON.

Vaig celebrar que JA ERES MEVA UNA ALTRE VEGADA. T'havia tornar a vèncer. Els teus sentits t'havien traït una vegada més. Vaig obrir una ampolla de cava. Vaig posar L'Himne de l'Alegria de Beethoven.

Aleshores et vaig tapar la boca, i vaig anar tibant les cordes que passaven per l'argolla, manera que et mantinguessis dreta fent esforços amb les sabates de taló per no perdre l'equilibri. T'havia deixat tota molt lligada, de dalt a baix i quasi sense poder-te moure't. Havies d'estar molt quieta perquè sinó podies caure.

Et vaig manar que t'estiguessis ben dreta i sense moure't i que dominessis els teus baixos instints, no permetent de cap manera que t'escorreguessis. Si trencaves la prohibició tindries un càstig. Et vaig posar un llibre a sobre el cap i et vaig advertir seriosament que de cap manera et caigués.

Mantenir l'equilibri et costava, i tot petit moviment amplificava la tibantó de les cordes, i et provocava onades de plaer que repercutien en tot el teu cos. La corda amb nusos del entrecuix, s'anava clavant cada cop més, de mica en mica però de manera inexorable. La notaves com anava entrant dins del teu cul, com t'apretava la teva figa i et separava els llavis, i com t'anava fregant el clítoris i t'anava encenent el desitj. Cada vegada t'era més difícil reprimir els espasmes que naixent de dins teu i s'expandien i et provocaven aquell plaer que t'anava inundant i provocant tremolors de passió. Intentaves donar senyals de que no podies resistir més, que volies el meu permís, que jo et negava una i altre vegada.

Veure't així lligada, entregada i dominada, sotmesa a tots els meus desitjos m'excitava sobremanera. Era un plaer per a mi, que ningú com tu em sabia donar.

Vas lluitar i lluitar, però ja no eres mestre de tu mateixa. Aquell plaer tan poderós, profund i intens que t'estava envaint era massa fort i desobeint-me t'hi vas lliurar. Al abandonar-te et va venir de cop aquella revolució dels teus sentits, aquell goig desmesurat que s'obté, aquella explosió d'escorregudes seguides que et deixen aclaparada, aquell immens i increïble plaer, al que només hi arribes quan estàs en aquest trance. Tota tu vas vibrar sense control fruint d'aquell goig inacabable i meravellós, indescriptible, si no s'ha viscut. El triomf absolut dels sentits!!!. La pèrdua absoluta de la voluntat.

Per tot això vas perdre l'equilibri, quedant aguantada només per les cordes de la cintura i les mans, i , es clar el llibre et va caure amb gran terrabastall.

Jo em vaig enfadar molt.

Ella:
Des de que em vaig rendir i abandonar als sentits, tot era sublim. El dolor inicial de les cordes que m'apretaven, els meus intents de desfer-me'n, que feien que les cordes se'm clavessin cada cop més, l'excitació que anava pujant de manera inexorable i incontrolable, la passió extrema que m'encenia, la vibració fulgurant acompanyada d'onades elèctriques de plaer, El meu estat d'excitació em portava a estar en estat de trance, La voluptuositat de tot el meu cos responent als meus desitjos, m'havien fet perdre la consciència i només desitjava que no s'acabés mai, mai. Donava gràcies per haver estat feble i abandonar-me i plegar-me als seus desitjos de dominació. Havia retrobat el plaer sexual últim que es pot trobar. L'únic que em feia immensament i plenament feliç. Cap altre manifestació de la sexualitat es podia arribar a comparar ni de lluny amb la meravellosa passió i dominació dels sentits que havia aconseguit. En volia més encara, volia que mai s'acabés, que durés sempre.

Ell:
Al caure el llibre va ser com un detonant. La vaig deslligar de l'argolla del sostre i la vaig obligar a que caminés a quatre potes. Com que encara estava lligada, caminava malament, tot i que jo ja tenia la mà inflada de les bufetades al cul que li estava donant.

Com que no me'n sortia, la vaig fer caminar de genolls amb les mans lligades a l'esquena, i tenint el coll lligat amb una corda a dalt de les cames, fet que feia que li costés molt caminar així. Tampoc ho feia bé, per lo que seguia deixant-li el cul vermell, i com que no en tenia prou, la vaig obligar a que em fes una mamada. Ella no volia fer-la, per lo que vaig continuar amb més càstigs, ara amb un fuet, i posant-li pinces als pits, fins que es va doblegar una vegada més i em va excitar fins fer-me arribar a una explosió gloriosa de plaer.

Teníem un codi i sabia que tot això era consentit i sense fer mal, mai. Estava tranquil perquè no havia fet signe de voler utilitzat el codi en cap moment.

Ella:
Tal com desitjava, ell havia seguit donant-me plaer sense aturar-se, ara fent-ma caminar a quatre potes, ara de genolls amb una corda al coll, rebent els seus càstigs que encara m'excitaven més. quan em va demanar que li fes una mamada m'hi vaig negar per rebre la seva fúria i sentir la seva excitació i així poder gaudir encara més, per finalment gaudir de la seva llet i beure-me-la quan va explotar.

Ja notava el cansament degut a la intensitat de les emocions, per la continuada excitació, per les successives escorregudes que no havia parat de tenir, pel seus càstigs, i el plaer constant que em donava, però encara no estava esgotada. No em parava a pensar en el demà, només volia seguir i seguir gaudint dels meus sentits. I el vaig provocar de nou.

Ell:
La mamada que m'havia fet era celestial. Només ella era capaç fer-me sentir plaer d'aquella manera tan extrema. Li vaig dir que hi tornés i s'hi va negar. La vaig castigar amb duresa i s'hi va tornar a negar. Jo no estava disposat a que no es sotmetés a la meva voluntat, per lo que la vaig posar a sobre el terra per lligar-la d'una altre manera, que sabia que l'excitava molt fort i depressa.

La vaig posar de panxa a terra, amb les mans lligades als peus, amb la corda amb els tres nusos passada ben estreta pel entrecuix, fent que la tensió en que està el cos i la corda que li apreta el forat del cul, se li clava a la figa i li apreta el clítoris, al moure's ni que fos una mica, li provoqués unes ganes immenses d'escórrer-se. I li vaig deixar que s'escorregués tantes ganes com volgués, i a més la vaig voler ajudar a que fos interminable, ara que era totalment meva i entregada fins que la vaig veure completament esgotada per l'intensitat del plaer que li havia donat.

Va ser un moment de feblesa meva, però sabia que em donaria de retorn una excitant recompensa.

Ella:
Em vaig negar a la seva voluntat i vaig aconseguir que em tornés a lligar, ara de panxa a terra. Vaig tornar a tenir amb les cordes fortíssimes escorregudes sense parar, i a més, aquesta vegada intensificades per ell mateix, escorregudes que van continuar fins que em vaig quedar completament esgotada.

Quan em vaig recuperar una mica, em vaig dedicar a fer-lo lo més feliç que sabia, consentint en tots els capricis que em va demanar, fins que ens varem quedar adormits del cansament.

Ja a quan clarejava varem sortir de l'edifici i em va acompanyar fins a casa.

Quan em vaig quedar sola, revivint totes les emocions d'aquella nit, em vaig preguntar quin seria el meu futur.

Si TRENCARIA o m'ABANDONARIA una altre vegada a aquest desitj quasi inaccessible de deixar-me dominar pels sentits, amb el risc evident de desequilibri que comportava tant per a mi com per als del meu voltant.

No em vaig respondre a la pregunta tot pensant que demà seria un altre dia.