Un pont

Dins la foscor, et faig un petó furtiu sota un pont del Sena, al costat de Nôtre Dame.
Com que et poses valenta, i et vols resistir, et lligo les mans a una argolla que penja del sostre del pont, i estiro la corda amunt de manera que toquis a terra només de puntetes. Comences a cridar i t'he de tapar la boca per fer-te callar.
Em dones cops de peu, i perquè t'estiguis quieta, t'apropo al tronc d'un arbre i t'hi començo a subjectar passant les cordes pel teu cos primer, desprès pels peus, et fixo els turmells.
Segueixes volent desfer-te de les cordes, però no et vull deixar pas. Mous el cul, ballen els pits, no pares amb les mans, per lo que segueixo passat-te cordes, ara per la cintura, ara per l'entrecuix, vigilant que estigui ben per sobre de la teva figa un nus, i un altre ben centrat sobre el clítoris, i se't clavi ben bé al mig del forat de cul els nusos que no he deixat de fer.

Et miro els ulls, brillants, no sé si de ràbia, de dolor o de plaer ... i te'ls tapo.

Ara ja casi no et pots moure, però no t'atures i ho intentes contínuament. Veig com s'humitegen els nusos que t'apreten la figa i com movent una mica les cuixes et dones gust.
Veig que ho desitges, cada vegada més, però estàs limitada de moviments i no en tens prou. Així que amb la meva mà, començo a acariciar-te el sexe, suaument a estones i frenèticament a altres moments, i estenc el cercle al cítoris i al cul, i te faig que els nusos t'apretin tant que penetrin dins dels teus forats, i veig com gaudeixes i t'esborrones, i comences a bellugar-te rítmicament, cosa que jo segueixo i amplifico, i t'esvalotes, i et sacseges i gemegues i tanques els punys quan et venen espasmes i t'aguantes perquè no t'he donat permís, però sents que et puja i inclines el cap per demanar-me permís que ja no pots més, i t'el dono, al mateix temps que et frego el clítoris i la figa i el cul encara més fort, fins que tens una immensa escorreguda, a la que en segueix una altre i moltes més, encadenades l'una amb l'altre, que et donen un plaer continuat i mai sentit de tan a dins que t'arriba, fins que quedes exhausta i cedeixes la tensió viscuda i et relaxes i t'abandones a recordar lo sublims que han estat aquestos llargs moments.

Se sent la remor calmada del riu al fons.