Cercador
Contrallum.
Un relat de: Misteric- Compartir:
Hi ha un vel al sol que amaga el sentit
de la llum que s'hi dona.
És fonda l'arrel que sagna la sàvia
i la mel.
No sents la fortor?
Del flaire del gessamí,
a la fortor de la de mort.
La putrefacció, fa l'aroma
de la flor.
Sents la ferida del pensament,
que porta la llum del cos a les galtes?
El punyal de les idees opera quirúrgicament
el cervell. La cesària de la ment, dona a llum
a la consciencia.
L'escletxa dels paradisos perduts, pendents
sempre de recuperar. Permet el marge de la
esperança.
La fe en la veritat assequible, mou muntanyes:
Si no la primera ni la segona, pot ser la tercera,
és la bona.
Tornar al caçador recol·lector. Ara però de bones idees.
Amb la humilitat del sabor del saber estar i esdevenir de cor,
una humil olor mes al tast.
Comentaris
-
no l'he entès del tot, però em sembla bo[Ofensiu]unicorn_gris | 07-10-2015 | Valoració: 8
Hola Misteric.
He llegit dues vegades el teu poema sense rima, i m'ha semblat bastant acceptable.
Em sembla que fas un seguit de reflexions amables i benintencionades sobre la vida i la moral, i sobre les emocions, i sobre el natural curs de les coses.
Crec que no et sobraria una miqueta més de vitalitat i que utilitzessis una mica més d'unió entre els pàrrafs interns del relat, però només és la meva opinió.
Ens veiem, bon relataire.
l´Autor
605 Relats
239 Comentaris
205558 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.
El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.
Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.
Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.
L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.
Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.
Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]
Salm (73 [72], 22). Vulgata.
La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.
Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129
S XIII a.c.
Romanços?
Pot ser si...però com frapan!
si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?
Però vull saber.
No creure, no...
SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.
No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.
La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.
Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà