Continuo sent tempesta

Sóc tempesta en la foscor
de les nits de primavera
en les que les meves llàgrimes
omplen tots els racons de la tristor
que habita cada ferida
arrossegada per la meva ànima
per recordar dia a dia
que has estat dolor i felicitat,
somni i malson a la vegada.


Continuo sent tempesta
mentre les flors marcides reviuen,
mentre el fred lentament es torna calor
i l'oblit esdevé pensament
a l'espera de trobar noves raons
per no sentir-me novament perduda,
per no caure en una nova trampa,
una nova derrota.


Espurnes de l'esperança
que es trenca pas a pas
com el fil més prim.
Fragment de les imatges
mai cercades, mai desitjades.
En el fons potser ho hagin estat
en un moment de debilitat,
miratge d'una mentida.


Miralls trencats mostren en cada cristall
en l'intent de clavar-se profundament
les miseries de tota una vida,
sagnants paratges abandonats en el passat
retrobats en el pas del temps,
en el desert de les hores mortes.